Ara aquells estrangers que van comprar finques a la nostra població, s’han fet grans i anhelen tranquil·litat i no gaire soroll, paral·lelament turistes del nostre mateix País, van fer el mateix que aquests ciutadans estrangers, o sigui van adquirir propietats i també s’han fet grans i pateixen dels mateixos mals que els forans i ens generen els mateixos problemes i maldecaps, dels quals en parlaré un xic més endavant, per no perdre el fil de tota l’evolució.
Paral·lelament a aquestes misèries del turisme, es va anar propiciant l’anorreament de la indústria ganxona, uns per no fer les inversions que calien i els altres -l’administració local-, perquè en comptes de donar facilitats per el seu desenvolupament i progressió, els hi va posar tota mena de traves, Total ens hem quedat sense indústria tèxtil i la surera ha quedat reduïda a una mínima expressió.
Torno a agafar el fil del turisme, i ens trobem que a resultes de tots aquests fets esmentats més amunt, ens anat quedant desproveïts de places hoteleres dins el casc urbà. I ja només faltava que els dos germans Anllò morissin, sense fer testament i sense descendència ni hereus clars, per acabar de matar gairebé la industria hotelera a Sant Feliu de Guíxols.
Per no allargar-me massa, no entraré a valorar la qualitat del turisme que ocupava els hotels Anllò, però en quantitat, dins de la població pròpiament dita, era l’ocupació prioritària i l’hotel que tenia a dalt de la muntanya de Sant Elm, s’havia anat millorant amb el temps i gaudia d’uns jardins com no n’hi havia d’altres.
La gestió de l’herència Anllò, com tots nosaltres coneixem, ha estat malauradament nefasta i ara resulta que tenim tot un capital patrimonial, que es va degradant dia a dia.
Amb el comerç, la gestió i la planificació no ha estat pas millor, doncs es va donar via lliure, a totes les grans superfícies existents al planeta, cosa que ha constituït l’ensorrament i la destrucció gairebé total del petit comerç, del comerç de proximitat, tot i que molta part dels pocs que queden, fa anys i panys que no han invertit res per millorar el seu negoci.
A que ja m’ho deixava, tots aquests turistes que s’han fet grans, pretenen que la nostra ciutat sigui com un balneari, i si no vigilem ens quedarà morta del tot
Ara si que ja no m’allargo més, però crec que queda força clar, allò que he volgut exposar.
Manel Mayor 10 de Desembre de 2013