Tant d’esperar que arribessin les festes de Nadal i ja hi som de ple, som a tocar ja del dia més senyalat, el dia de Nadal, jornada netament familiar, el dia de l’espera’t àpat, del tradicional dinar de Nadal, amb totes les generacions juntes i barrejades, amb el garbuix de la mainada, la impaciència del jovent, la serenor dels entrats ja a la maduresa i la tradicional emoció continguda d’aquells que ja son arribats a la darrera etapa de la vida i que per tant tenen d’aquesta, també una perspectiva més amplia i més profunda.

Tots junts, al voltant d’una taula  nombrosament agomboiada, per tot l’estol familiar, i tota ella farcida de variades viandes, i begudes nombroses, ens disposarem a celebrar com cada any, aquesta data tant senyalada, menjarem, beurem, però sobretot, parlarem, xerrarem, de tot una mica, fins i tot de política, els joves i els grans, fins i tot els més vells, tots hi voldran dir la seva… fins i tot haurem d’anar alerta a no ferir sensibilitats, doncs aquest any més que mai, la consulta i l’anada cap a la independència hi seran més presents que mai, fins i tot… encara que ho vulguem evitar, tard o d’hora sortirà.

Com cada any però, la sang no arribarà al riu, i per molt que ho haguem discutit, acabarem desitjant-nos bones festes.

I ja per acabar, des del fons del meu cor que vol ser independent i que es deleix per tenir d’una vegada aquella tant desitjada República Catalana, que ens ha de permetre viure en un Estat lliure i socialment més just, us desitjo que passeu un BON NADAL!!!!

Manel Mayor                                                            23 de Desembre de 2013