Per deixar clar el meu punt de vista, he de dir que discrepo totalment de les manifestacions del senyor Jordi Turull, en referència al percentatge de vots del referèndum i en conseqüència totalment d’acord amb l’Oriol Junqueras. Si a tot el món i en qualsevol moment i circumstància, es dona per bo el cinquanta per cent més ú, per quins set sous, Catalunya ha de ser diferent? És que som inferiors a la resta de la humanitat? Va home, senyor Turull, no doni peixet als manipuladors!!
Parlant de manipuladors, ja s’ha destapat la màxima representant en la matèria, si, segur que ho heu endevinat, l’Alícia Sánchez Camacho . Que si des d’ERC tenim por de no guanyar, que si hi haurà una meitat que serà menystinguda… Vaja, com sempre donant voltes a les mateixes ximpleries i manipulacions.
Com que no tinc pas trenta anys, sinó que en tinc forces més, miraré d’exposar uns quants fets coneguts de primera mà, doncs no en va els he viscut. En primer lloc el règim actual. Per si algú ho ha oblidat, els meus compatriotes, o sigui els catalans i jo mateix, varem passar de ser súbdits d’una Dictadura, a súbdits d’una Monarquia, curiosament imposada per aquella. Seguidament ens van imposar les seves taules de la llei, altrament anomenades”Constitución Española”, dic que ens ho van imposar, perquè de fet va ser així, ens varen dir, o accepteu això o traiem l’exèrcit al carrer, de fet tot molt democràtic… Hi ha jovent que ens pregunta, però perquè es va votar que si? Molt senzill, majoritàriament per por, per una por acumulada durant molt i molt de temps.
Curiosament, aquests demòcrates de pacotilla com l’Alícia, quan tenen majoria, ens miren de forma prepotent i ens etziben: heu de respectar les majories, però quan se’ls hi gira la truita i la majoria la tenim nosaltres… Aleshores generem crispació i fracturem la societat, quins pebrots que tenen!! Uns demòcrates, que menystenen la sobirania del nostre Parlament, de manera continuada, que ens varen mutilar l’Estatut del 1979 i el del 2006, que neguen amb tota la prepotència i ignorància del món, que som i serem una Nació.
Tot això, fins que aquest Poble sotmès, ha perdut la por i ha dit: senyors meus, ja n’hi ha prou d’injustícia, volem treure’ns de sobre aquest jou que ens oprimeix, que ens domina i ens porta a la misèria, volem ser nosaltres mateixos i per ser-ho hem de ser lliures, hem de ser independents.
Ja per acabar, dir a l’Alícia i els seus que no pateixin, que guanyarem i no pas amb un cinquanta per cent més ú, sinó amb una àmplia majoria… I la seva minoria ho haurà d’acceptar. I un darrer apunt: malament, quan una suposada democràcia, tira de legalitat com una dictadura qualsevol, menyspreant la llibertat. Legalitat si, sempre i quan aquesta no vulneri la llibertat.
Manel Mayor 23 de Juny de 2014