Crec que és convenient i necessari i segurament assenyat, mostrar, assenyalar i en tot cas analitzar, les diferències més que evidents, que hi ha entre el procés català i l’escocès i fugir així de maniqueismes i manipulacions.
No hauríem pas d’oblidar que el procés escocès, ha estat impulsat pel SNP de l’Àlex Salmond, de manera força semblant al pla Ibarretxe, però amb una diferència molt notable, que no és altre, que la molt diferent concepció democràtica existent, entre l’Estat Britànic i l’Estat espanyol, o sigui que ha estat un procés engegat de dalt cap a baix.
El procés català en canvi, malgrat que l’ERC n’és el pal de paller de l’independentisme nacional, des de fa molts anys, sense voler oblidar ni menystenir les CUP i altres grups més radicals i probablement per això marginals, ha estat impulsat pel poble, amb el suport, més que dels partits esmentats, amb el dels seus militants, al marge precisament d’aquesta militància i perdoneu la redundància. Això és el que el fa completament diferent i a la vegada més fort i consistent.
Podríem dir que a Catalunya, s’està produint una revolució pacífica i democràtica, en la que el poble es veu capaç, segurament per primer cop, de construir un país nou de baix a dalt, que es veu capaç d’invertir el sentit de la piràmide, com si diguéssim. Això tant senzill d’explicar i que resulta tant complicat d’entendre per a alguns, és ni més ni menys, el que ha succeït aquests darrers cinc anys al meu País.
Per fer-ho un xic més entenedor i a la vegada marcant-ne les diferències, ho podem resumir de la següent manera: a Escòcia el senyor Salmond i el seu partit, es varen proposar convèncer el seu País, d’iniciar un procés que els hauria de dur cap a la independència, evidentment de manera democràtica i mitjançant una consulta, que varen dir que farien, amb o sense el suport del govern del Regne Unit. A Catalunya en canvi, les coses varen anar de maner força diferent.
De tots és sabut, que amb l’Estatut vigent, es va fer un darrer intent per encabir-nos dins Espanya, però que entre tots allà dalt de l’altiplà, es varen afanyar a deformar i mutilar… I tot i així el poble català el va aprovar en referèndum, però noi, no en tenien prou i l’havien de deixar pràcticament buit de continguts, és a dir, se’l varen carregar mitjançant aquest seu TC, tant estimat per ells i és a partir d’aquí, que el poble català ha dit prou, ja n’ hi ha prou d’aquest color, n’ha agafat les regnes i ha empès i continua empenyent els partits polítics i com que la unitat fa la força, diuen, el poble s’ha unit mitjançant l’ANC, que ha estat i és, l’eina que ens uneix de manera transversal i la que ens permet fer la pressió necessària, perquè aquest procés no s’aturi.
Si us plau, fem comparacions que puguin ser odioses i fem el favor tots plegats, de dir les coses pel seu nom. Com que veig que ja m’he allargat prou, ho deixaré aquí, doncs crec que ja ha quedat prou clar.
Manel Mayor 20 de setembre de 2014