Superada ja la ressaca de la consulta, comença a ser hora de fer o construir, el full de ruta de la continuació del procés, que ens ha de dur cap a la construcció de la nova República Catalana. Crec que de sempre he deixat ben palesa la meva opinió, que negociar amb l’Estat, només es pot fer d’igual a igual i aquest requisit solament es complirà quan siguem estat, per tant, permeteu-me que rebutgi qualsevol negociació prèvia en aquest aspecte, ja que qualsevol intent en aquesta direcció, només ens pot dur cap a la frustració, de fet ha quedat demostrat abastament.
Aquests darrers dies, hem sentit a parlar fins a l’extenuació, de negociació amb l’Estat, punt que ja he deixat clar en el paràgraf anterior, llistes úniques, llistes amb intel·lectuals i personalitats importants del nostre País… Jo ho veig diferent, podríem dir que ho veig des d’un altre prisma, no diré pas que de manera pragmàtica, sinó més aviat de forma apassionada però tocant de peus a terra, diguem que amb seny i rauxa, però tornem al quid de la qüestió, crec que la unitat d’acció, no ha de ser de cap de les maneres, uniforme, l’objectiu únic no ha de ser pas de ser ni encarcarat ni coartat.
Crec de totes, totes, que el Parlament que surti de les pròximes eleccions, aquestes que hem anomenat plebiscitàries, ha de servir per dur a terme el procés constituent del nou estat que volem construir i la declaració d’independència, passos previs a la construcció d’aquesta nova república. Per tant crec que és molt important, que siguem capaços de fer un govern d’unitat, el més transversal possible, per dur a terme aquesta tasca tan important i tan decisiva. Per fer tot això que sobre el paper sembla tan senzill, doncs, el paper tot ho aguanta, ens cal tenir-hi a dins, si, els nostres millors homes i dones, d’allò que anomenem societat civil, però compte, ens calen també els nostres millors polítics, doncs no hem pas d’oblidar, que totes les negociacions es faran en l’àmbit polític en tots els àmbits, tant amb Europa com amb l’Estat Espanyol, que també es faran, amb arbitratge o sense, però es faran. Per tant, posem-nos les piles, que diu el jovent, que hi ha molta feina per fer.
Manel Mayor 13 de novembre de 2014