Fa alguns anys, segurament voltant els deu, que dins d’un vestidor d’un equip de futbol modest del qual jo feia d’entrenador, rumiava una frase que servís de revulsiu, que m’ajudés a posar les piles als meus jugadors i se’m va ocórrer manllevar una frase que sempre vaig recalcar que no era meva.

La frase en qüestió era aquesta: com més m’entreno més sort tinc, aquesta frase vaig llegir-la en algun diari, atribuïda a un jugador professional d’elit de no recordo pas quin esport, ni tan sols el jugador, però tant se val, el cas és que la filosofia de l’expressió em va fer peça i la devia emmagatzemar al meu subconscient.

El fet és que en aquells instants en què havia de menester quelcom que fes de revulsiu, em va venir al magí i ho vaig deixar anar, em vaig mirar aquells xicots i vaig pensar: nano em penso que l’has encertat, però en cap moment se’m va acudir que hagués deixat la petja que va deixar en alguns, encara que rumiant-ho bé, pot ser una bona filosofia de vida.

Fa algun temps i a través de les xarxes socials, un d’ells me’n va fer memòria, salut Míster: com més m’entreno més sort tinc!!

Manel Mayor                            01 de setembre de 2018