Normalment, com que soc de caràcter apassionat, espero a que els fets reposin i facin el pòsit corresponent, com tal d’analitzar de la manera més objectiva possible, dins de la evident subjectivitat personal, si, em refereixo als resultats de les darreres eleccions.

Em sobta, que gent que s’autoanomenen analistes polítics i determinats polítics professionals, facin anàlisis de forma tant frívola, com és extrapolar a la babalà els resultats electorals de les darreres Europees. Si molt no m’equivoco, malgrat que a alguns els hi costi superar la ressaca de la contesa electoral, l’equilibri de forces al Parlament de Catalunya, continua essent el mateix, d’abans del dia vint-i-cinc, per tant cal preguntar-se, a que venen aquestes frivolitats i aquestes coaccions?

Crec, sense ànim de generar polèmica, que aquestes manifestacions tenen com a objectiu, minar la credibilitat que s’ha guanyat a pols l’ERC. Des de la meva humil posició, els hi voldria fer avinent una veritat incontestable, fa més feina ERC estant a l’oposició i sent-ne la primera força política, que estant a govern, amb la diferència abismal de cinquanta a vint-i-un, en que el més normal, és quedar diluït i tenir escàs poder de decisió. Probablement la direcció d’ERC, també ho va creure així i d’aquí la línia que ha seguit fins al moment.

Totes aquestes reflexions, tenen com a objectiu fer ben avinent, que les lectures que s’han de fer, d’aquestes darreres eleccions, per una part constatar de manera evident, que ERC genera cada cop més confiança, però que aquests resultats son d’unes eleccions Europees i molt important, no oblidéssim pas que junt amb ERC, s’hi presentava també NEC.

Per acabar, dir que aquets espectaculars resultats, ens donen com a rèdit, dos diputats al Parlament Europeu i al Parlament Català tot resta igual.

Manel Mayor                                                             31 de Maig de 2014