Ahir el President de Catalunya, va signar la convocatòria de la Consulta, per decidir el futur del nostre País. Tant l’aprovació de la llei com la convocatòria de la consulta, s’han fet amb la més absoluta de les legalitats, a part de la també absoluta legitimitat, encara que alguns barroerament hi vulguin dir tot el contrari.
La gent corrent d’Europa i del món, deu quedar de ben segur astorada, al veure les declaracions i afirmacions contundents d’alguns destacats polítics i d’associacions que s’auto concedeixen unes representativitats que ningú els hi atorgat, si, m’estic referint a aquells, que s’atreveixen a dir sense quedar vermells, que votar és antidemocràtic , quines penques! Quina barra que tenen! Com es poden quedar tant amples, dient semblants barbaritats? El que més els hi convindria i a més de manera urgent, és un curset accelerat de democràcia i tolerància.
He afirmat abastament, que no m’agrada que em donin lliçons de res, lògicament si no vull que me’n donin, no puc pas pretendre donar-ne jo i no ho faré, el que si estic disposat a fer, és defensar la legitimitat del procés cap a la independència de Catalunya i també de la democràcia, si, allò que no té res a veure amb el que defensen a la “Villa i Corte”.
Sovint i de fet es pot dir que de manera continuada, ens estan martellejant insistentment, sobre l’obligatorietat de respectar les lleis i la sacrosanta “Constitución Española”, el que volem respectar per sobre de tot, és la democràcia o sigui la voluntat del poble. Tots aquests que tant s’omplen la boca de democràcia, haurien d’esbrinar primer que vol dir aquesta paraula i quan l’esmentin, que ho facin amb el seu vertader significat, perquè dona la sensació, que la democràcia que coneixen és la orgànica, si home si, aquell invent del franquisme, de fet tampoc ens hauríem d’estranyar massa, doncs no en va en son fills d’aquell règim, son hereus d’aquells que ens varen imposar una constitució, amb l’amenaça d’un exèrcit franquista i colpista que tenia les armes a punt.
A manca d’arguments vàlids, s’emparen en aquesta constitució, que volen convertir en una mena de gàbia, per mirar d’impedir-nos aixecar el vol, el desig de molts d’ells però, seria impedir-ho amb la força de les armes, traient els tancs al carrer i no se’n amaguen, al contrari ho diuen obertament. Veient però que això, el món no els hi acceptarà pas, tiren d’una arma que ells consideren molt poderosa, el TC, un tribunal completament polititzat, en el que els seus membres, son directament designats pels dos principals partits espanyols i de fet ja tenim experiència de com actuen, en comptes de fer sentències jurídiques, les fan polítiques. Els hi voldria recordar, que la democràcia sempre venç les imposicions i les lleis injustes i ho voldria fer amb una dita que em sembla prou escaient: “Quan bufen vents de canvi, alguns aixequen murs i altres construeixen molins”
Per acabar, voldria fer-ho tal com he començat, referint-me a la històrica data d’ahir, amb la completa seguretat que l’acte d’aquest diumenge al Palau de la Generalitat, no serà un fet banal, sinó que marcarà un abans i un desprès en la història del nostre País. A partir d’ara, veurem com es desenvolupen els esdeveniments relatius a aquest procés, que ja està definitivament en marxa i que no té marxa enrere.
Manel Mayor 28 de setembre de 2014