Fa ja temps, vaig escriure en aquest mateix bloc, un article sobre castells i castellers. Vagi per endavant, que no en sóc pas un expert, ja que la meva experiència castellera, s’ha limitat a immortalitzar en imatges, les activitats castelleres des de dins, arran de castell.

Abans, només havia vist els castells per televisió, això si, eren les grans colles, les que fan castells de gamma extra. El viure però els castells de més a prop, em va fer adonar d’un aspecte senzill, però a l’hora molt important: el castell només és possible, des de la solidaritat en la seva màxima expressió.

També he pogut constatar, que igual que els equips esportius, han de menester una direcció ferma, però flexible alhora, ha de ser capaç de mantenir en un grau alt, la convivència, sense descuidar la millora constant del grup en tots els aspectes. Per això, cal dedicació i no menys important, la constant documentació tècnica dels responsables, doncs sempre n’hi ha, que saben més que nosaltres.

He viscut de molt a prop, l’evolució individual i col·lectiva, de les colles castelleres més properes i he pogut veure de primera mà, que quan manca la solidaritat, fer pinya, enlloc tan apropiat, els castells no es carreguen, però quan la convivència no és bona i l’ambient es deteriora, tampoc.

No voldria pas donar la imatge de ser un somiatruites, perquè és evident, que un col·lectiu de més cent persones, no tots seran amics íntims i encara menys, si parlem de més cinc-cents integrants, però el que si hi pot haver, és harmonia i bona convivència, que és la base de les bones actuacions, ja que abans s’han fet molts bons assajos, per poder-les dur a terme.

Per concloure, perquè els projectes d’aquesta magnitud, arribin a bon port, no es poden fonamentar, ni en la mentida, ni en les enveges ni en les hipocresies.

Manel Mayor                                                 16 de juliol de 2015