La setmana passada no l’altra, algú del Girona va proposar als Castellers de les Gavarres, si volien ser partícips de la celebració del possible ascens del Girona a primera divisió, proposició que vàrem acceptar encantats, a la primera no va ser possible, però encara quedaven dues oportunitats i a la segona ho van aconseguir.

Ens vàrem trobar doncs, amb l’oportunitat històrica de participar en una celebració extraordinària i aquest dilluns en vam gaudir d’allò mes, com podeu apreciar a les fotografies.

El Girona ha fet història i ahir em vaig emocionar més d’un cop, per això mateix avui m’ha fet il·lusió, veure la fotografia d’un ganxó que va militar en aquest equip allà en la llunyania del 1950, un ganxó que vaig tenir la sort de conèixer i tractar i que amb el seu fill gran vaig tenir el goig de compartir amistat i a més a més, companyonia en el món del futbol de base.

Per a tots aquells que estimem el futbol, ahir va ser un dia especial, només hi ha un però, no vaig tenir ocasió de poder abraçar a un aficionat il·lustre del Girona, ganxó com jo, sí, ja ho sé que ho heu endevinat, és en Toni Valldeperas, però no hi fa res, ja el trobaré pel carrer i li faré aquesta abraçada que es mereix.

Manel Mayor                                     08 de juny de 2017