Ja hi tornem a ser, ha sortit la notícia de la candidatura unitària i s’han afanyat a treure tota l’artilleria, començant pel ministre Margallo.

És de sobres coneguda, l’enorme afició del ministre Margallo, a tergiversar i manipular les coses, sense oblidar-nos de la seva habilitat, a treure de context frases i expressions d’altri.

Aficions de les quals no se n’escapen, ni Mariano Rajoy ni la Sánchez Camacho. Ara tornen amb la seva dèria de titllar d’autoritaris, a tots els qui donen suport a la independència de Catalunya.

Voler aconseguir democràticament la independència de Catalunya, és ser autoritari? No serà que el que és autoritari, és no respectar allò que decideix el Parlament de Catalunya, escollit democràticament pel seu Poble? I no és autoritari, anul·lar o mutilar un Estatut, ja de per si prou escapçat, pel ribot de l’impresentable Guerra? Negar la possibilitat de decidir, si es vol o no la independència, senyors del PP i del PSOE, és una actitud democràtica?

Vostès tenen un problema, volen fer creure a tothom, que Catalunya és una regió d’Espanya, quan saben del cert que és fals. El que passa, és que no s’atreveixen a dir, que estan convençuts que els pertany per dret de conquesta, però se n’obliden d’un detall prou important, ens van vèncer a la guerra de 1714, però no ens van derrotar, no vàrem deixar d’existir, no ens van aniquilar, però això ara estem on estem.

Si, ja ho sabem, la guerra bruta només acaba de començar, ens afartarem de suportar la política de la por, però no sé si se n’adonen prou, que ja no en tenim de por, sabem, estem convençuts, que haurem de lluitar, que ho farem en desavantatge, que haurem de patir, però també sabem que ens en sortirem.

Manel Mayor                                         21 de juliol de 2015