Em vaig fer el ferm propòsit de no tornar-hi amb el tema, però vist tal com ha anat derivant tot, em va corsecant la manca d’objectivitat d’alguns i el que encara és pitjor, el cinisme per oblidar voluntàriament fets rellevants sobre el tema i donar com a fets contundents i demostrats objectivament, quan en realitat la història tal com la coneixem, aquesta i totes, és un recull de dades inconnexes, que els historiadors connecten i interpreten i a vegades quan són objecte de revisió alguns queden amb el cul a l’aire.

Alguns cops, la cosa encara és molt pitjor, ja que no és que les dades siguin més ben o més mal interpretades, sinó que directament han estat manipulades de manera barroera i no és que siguin postveritats, sinó que són mentides flagrants. Això és molt palpable en la història del nostre país i en la més recent història de l’estat al qual pertanyem.

Però tornem a l’objecte d’aquestes quatre ratlles, jo que no sóc pas historiador ni res que se li assembli, sóc en canvi un aficionat a la història i veient el que costa arribar a interpretar la història més recent de manera correcta i com a recent em refereixo a la de primera meitat del segle XX en endavant, essent una època ja amb arxius gràfics (fotografia i pel·lícula), a part dels escrits i les pintures, em sobta la contundència d’algunes afirmacions referides a la primera meitat del segle XIX, en la qual els ciutadans no tenen cap identificació personal a part de la dels arxius civils i eclesiàstics.

Essent les persones només identificables en el seu poble i en els dels voltants i sent extremadament senzill canviar d’identitat o suplantar-la fora d’aquests límits, em permetran la llicència de ser extremadament escèptic en aquests temes i molt mal pensat en altres, ja que insinuar que uns fills de Sant Feliu se’n van a Marsella per fer negocis dubtosos i amagar que varen haver de fugir per motius polítics, sembla que eren propers a les idees liberals (1), em sembla que no és gaire ètic.

Un aspecte que em sembla important, posar a l’Anglaterra d’aquella època com a paradigma de l’ètica i del ben fer, em sembla molt fort, ja que la corona anglesa protegia pirates de tota mena i era la corona que concedia més patents de cors de tot el món conegut, no era pas un lloc per emmirallar-se pel que fa a les legalitats i l’ètica.

Per tant ser tant i tan contundent en uns aspectes i obviar-ne d’altres… que volen que els hi digui…

• (1) Carrers, cases i arquitectes, Gerard Bussot. Pàgina 204.

Manel Mayor                                              05 de juny de 2017