Més d’un cop, algun conegut estranger, algun francès i més d’un suís, amb els quals hi tinc certa confiança, m’han preguntat: perquè us voleu separar d’Espanya? La meva resposta ha estat invariablement aquesta: perquè vull viure en català, vull exercir de català i vull ser un ciutadà lliure.

La seva primera reacció, normalment ha estat de sorpresa i en conseqüència m’he hagut d’explicar més extensament. Els hi he hagut de fer saber, que els catalans no poden viure en català, al seu propi territori, malgrat estar reconeguda la seva llengua, com a idioma oficial, juntament amb el castellà, que a la pràctica som considerats ciutadans de segona categoria, que malgrat tenir la competència de justícia, només es celebren una ínfima part de judicis en la nostra llengua, que malgrat tenir la competència exclusiva en matèria d’ensenyament, l’estat envaeix aquestes competències, que l’ofec financer a que està sotmesa la Generalitat, gairebé paralitza la governabilitat…

En podem exposar unes quantes mostres que demostren, que a menys que es sigui mesell i es vulgui ser súbdit en comptes de ciutadà lliure, no es poden acceptar i difícilment es poden aguantar gaire temps. Que una jutgessa dictamini, que la llengua catalana és un obstacle per obtenir la custòdia d’un fill, o més ben dit per conservar-la… Que el TSJC dictamini que té més valor l’opció d’un alumne, que demana l’ensenyament en castellà, sobre vint-i-tres o vint-i-quatre que volen que continuï en català. Que el TC tingui la barra de carregar-se, un Estatut referendat i que té rang de Llei Orgànica…

Per tot això i perquè porten tres-cents anys maldant per fer-nos desaparèixer i assimilar-nos i nosaltres per ser lliures i mantenir la nostra identitat , ha arribat el moment de dir prou i anar per feina. Ho entenen força bé, més els suïssos que els francesos, però uns i altres entenen, que el poble català te dret a decidir el seu futur.

Manel Mayor                                                            25 de Març de 2014