Un altre cop i ja van… La llista d’humiliacions per part dels diferents governs espanyols, és inacabable. Malgrat que no ha estat pas una sorpresa, doncs de fet tots ens ho esperàvem, si que és una mostra més de prepotència i de miopia i incompetència política, tot i que això no és pas el més greu, encara que ho és i molt, el que surt de tota mida, és l’autoritarisme que exhibeixen, malgrat el vulguin disfressar de democràcia.

Han ensenyat al món sencer, que el Tribunal Constitucional està a les seves ordres i que roman sempre a l’espera de satisfer qualsevol caprici dels governants, que de fet son els que els han col·locat en aquest lloc de privilegi. Hem vist doncs com ha quedat ben palès, que l’esmenta’t tribunal no és pas l’àrbitre que hauria de ser, sinó que és un mer instrument, que permet al govern actuar amb total impunitat, tot amagant-se rere les togues dels jutges.

Mitjançant els mitjans de comunicació que controlen, estan tergiversant, manipulant i mentint descaradament, sobre una llei i un decret legals i legítims, que l’únic que pretenen és saber l’opinió del Poble de Catalunya i això tant simple i que hauria de ser tant normal en una societat democràtica, van i el titllen gairebé d’atac terrorista i a aquest carro s’hi apunta també, el màxim representant del PSOE, que ha dit ni més ni menys, que condemna la llei i el decret, si, si, talment com si es referís al desgraciat atemptat de l’Hipercor, quins pebrots!!

Ja ho sé, em diran que la consulta és el primer pas per assolir la independència, no els hi ho negaré pas, però també vull reiterar que la consulta no decideix pas res. Suposo que es deuen creure que ja han fet la feina, res més lluny de la realitat, d’una manera o d’una altra, en poden estar segurs, acabarem votant.

El meu País, Catalunya, ha estat i està humiliat, menystingut, espoliat, ignorat… Fins i tot ha estat derrotat en algunes batalles, però el que no ha estat mai, és vençut, si ho hagués estat, ja no existiríem com a poble, en canvi, continuem tenint consciència de pertànyer a una Nació, Catalunya.  Aquest és el tret que més volen tenir amagat, perquè és el que els hi tira per terra, totes les seves elucubracions de nació única.

La nostra lluita continua, contra la intolerància: democràcia, contra la prohibició: votar i el següent pas, la llibertat.

Manel Mayor                                                                 30 de setembre de 2014