Avui em faig una pregunta que no és retòrica: “ Som imbècils els catalans? ”, i ve motivada per la lectura d’un article del País, titulat: “soberanías ”. Segons l’autor, tot i que a la Via Catalana s’hi va reivindicar la independència de Catalunya, en realitat no es volia dir pas exactament això. Segons ell els catalanets en tenen prou amb un pacte fiscal, amb una mica de sobirania política… però res d’allò que tenen els estats de debò, exercit propi, fronteres amb qui calgui, potestat per crear una moneda pròpia…

Segons aquest senyor, tenir exercit pels catalans ens un luxe “demodé “, en canvi pels espanyols és del tot necessari, i fins i tot i esmercen uns pressupostos que podríem anomenar “Galàctics “. Mantenir conflictes fronterers amb Gibraltar, és lo més normal del mon, ah es clar! Ells son Espanya!! I nosaltres som els pobres catalanets.

Tots sabem que en aquest mon del segle vint-i-un, està regit per pactes i per dir-ho d’alguna manera, per tractats de cooperació entre estats independents, en els quals tothom cedeix part de la seva sobirania, per al bé comú.

Ara bé, l’autor d’aquest article, fa veure que no sap, que per cedir part de la teva sobirania, primer l’has de tenir, i reconeguda pel mon, i en canvi ens convida a participar en sopars de duro.

Ara el que ens cal, – i això de manera col·lectiva – és deixar de ser imbècils, ser catalans i anar cap a la independència, sense manies i amb convicció, que més aviat que tard l’aconseguirem. I aleshores quan siguem lliures… ja negociarem amb qui calgui.

Manel Mayor                                                               18 de Setembre de 2013