Dimarts passat, vaig tornar a veure les impactants imatges de l’1 d’octubre en el reportatge que va emetre TV3 i la veritat, vaig tornar a sentir les mateixes emocions que el mateix dia a mesura que les anava rebent, la mateixa ràbia per la repressió salvatge i el mateix sentiment d’orgull de pertànyer a aquest poble, a aquesta societat que es va espolsar de sobre totes les pors i va deixar sortir tota la seva dignitat.

Evidentment hi ha un abans i un després de l’1 d’octubre, aquella jornada històrica, una gran part, jo diria que una part molt important del nostre país, es va declarar República, integrant d’una nova república, va repudiar públicament la Monarquia Borbònica i aquí hi havia de tot una mica, des dels independentistes recalcitrants, fins als que solament aspiren a viure en democràcia i llibertat, tal com vàrem poder comprovar el mateix dia i al cap de dos dies.

M’he agafat uns quants dies abans d’escriure per mirar de ser més fred, ja que ahir dissabte només en vaig veure la segona part, una part també molt emocionant, en que els testimonis corroboren la determinació i la valentia de molts d’ells, en veure totes aquestes imatges i sentir aquests testimonis, en Roger, la Magdalena, l’Enric… la sensació què et queda és de què has de continuar lluitant perquè tots els seus esforços i la seva determinació no hagin estat en va.

Manel Mayor                                      14 de gener de 2018