Com cada any preparem el dia de l’onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, que al contrari del que voldrien els unionistes, no és un dia de festa, sinó de reivindicació Nacional de les nostres llibertats, aquelles que ens van estar preses per les armes i que nosaltres volem recuperar per la via política, per la via pacífica.

Cada dia de l’any rebutgem, i per la Diada amb més intensitat, l’intent de genocidi cultural i lingüístic, que hem vingut patint al llarg dels segles, per part del regne de Castella, esdevingut actualment regne d’Espanya. Genocidi que també ha estat físic, en diferents moments de la nostra història.

Després de tres segles de patiment i pràcticament al caire de la desaparició com a poble, per primer cop albirem la llum de la llibertat, veiem una escletxa per la qual sortir d’aquest esclavatge, ens adonem que podem ser un poble lliure i sobirà, i tot això… n’hem de ser conscients, només depèn de nosaltres, no ens ho posaran fàcil, però és possible i tant que és possible.

Deixeu-me que faci gala del meu optimisme endèmic, per desitjar que la Diada d’aquest any, sigui la darrera com a poble sotmès i que si més no, que estiguem tant sols a una passa de proclamar la independència del nostre poble, que d’una vegada per totes aquesta aposta col·lectiva ja no tingui marxa enrere.

Manel Mayor                                                           19 d’Agost de 2013