De debò, algú ha pensat en algun moment, que el procés cap a la independència seria senzill? Algú pensa que els nostres adversaris son ximples? Ens hem adonat de tota la guerra bruta que venen muntant, amb el vist i plau i l’ajut de la gent de dins de casa? Algú pensa, que l’enrenou que s’ha muntat amb les declaracions de l’Oriol Junqueras a Brussel·les, és casual? Hi ha algú que cregui, que la criminalització que s’ha dut a terme en la persona David Fernández, no és un afer molt ben estudiat pels de sempre?
El camí cap a la nostra total sobirania, cap a la plena llibertat, el que ens ha de dur de pet a la independència i a la proclamació de la República Catalana, no serà pas un sender farcit de flors i violes, ni serà com anar d’acampada amb els minyons escoltes. Molt al contrari assolir allò tant desitjat, ens comportarà haver de sortejar tota mena d’entrebancs i de paranys, doncs l’adversari no és pas ximple, sinó que té molta mala llet, i posarà tots els mitjans que tingui a l’abast, per mirar de fer descarrilar aquest tren que ja tenim en marxa, i per mirar d’aconseguir-ho, compta amb la cinquena columna, aquells que tenim instal·lats a casa nostra i que treballen de manera subtil des de les clavegueres, i tenim també els unionistes declarats i fins i tot aquells que naveguen entre dues aigües.
Hi ha algú que cregui que no son certes, les acusacions que en David Fernández li va fer a Rodrigo Rato? Fins i tot podríem dir que es va quedar curt. Però es clar, a l’unionisme li ha faltat temps per llançar-se-li a la jugular i de passada intentar desprestigiar el procés que ens és comú.
I després de l’afer de al sabata, arriba l’atac frontal a l’Oriol Junqueras, acusant-lo de convocar una vaga general. S’ha de ser molt ase o molt pocavergonya, per no saber veure que el president d’ERC, el que estava dient, era ni més ni menys, que el poble català irà a totes, que no recularà i que farà el que calgui per aconseguir el seu objectiu.
O sigui que si volem ser lliures, no podem anar amb un lliri a la mà, hem de treure tota la nostra mala llet i fer-la servir adequadament, fugir de violències i confrontacions gratuïtes, que per l’únic que serveixen, és per desgastar-nos, o sigui que si hem de jugar brut, jugarem brut, que això no és un joc, és una guerra i aquesta l’hem de guanyar i la guanyarem.
Manel Mayor 17 de Novembre de 2013