El topònim aquest de la Costa Brava, em va ser molt antipàtic durant la meva adolescència i primera joventut, segurament perquè el franquisme en va fer un us i un abús exagerat, i diria que fins i tot desnaturalitzat, se’l venia com si fos certament un topònim, que anomenava una demarcació administrativa del nostre país, com si només abastés, Sant Feliu , Platja d’Aro i Palamós, quan tots sabem, que va de Blanes fins al Cap de Creus. Tot això en detriment de la comarca real, que és el Baix Empordà.
Eren temps en que la barroeria era molt freqüent i semblava talment que l’únic que de debò importava eren els diners, i segurament va ser així, si més no, en uns quants, que es van enriquir d’allò més, sense importa’ls-hi la degradació, sortosament només parcial, d’aquests amplis paratges, que son d’una bellesa excepcional.
Amb el temps me l’he anat fent meu, tot i que li podria donar la raó, o si més no en part a l’insigne escriptor Joaquim Ruyra, i m’explicaré. De ben segur, que quan Ferran Agulló va tenir la inspiració d’atorgar-li aquest nom, que certament ha fet fortuna, el mar, el nostre ben estimat Mar Mediterrani, devia estar ben mogut i les seves aigües trencaven contra el penya-segat amb la força d’un brau.
D’altra banda quan hom sent anomenar costa brava i no coneix pas l’indret, l’hi és molt fàcil d’imaginar, un paisatge completament diferent del que és en realitat, uns penya-segats feréstecs i mancats de vegetació i un mar grisós i agitat, trencant amb força desmesurada contra el roquissar, que sí, és veritat, en temps de fortes llevantades, a l’hivern i a la tardor, és un paisatge que es pot donar, però habitualment i principalment els mesos de primavera i estiu, gaudim d’una mar plana i ben encalmada, i amb una lluminositat esplendorosa. Si a tot això hi afegim que els nostres penya-segats, estan farcits de vegetació i al capdavall dels mateixos hi ha unes cales magnífiques, no podem trobar gens estrany, que a Joaquim Ruyra li agradés anomenar-la: Costa Serena, nom que segons ell, li feia més justícia.
Com he dit més amunt, malauradament part d’aquests paratges, els ha malmès la mesquinesa i l’ambició desmesurada i sortosament la part que se’n conserva, és gràcies a la seva complicada orografia.
Manel Mayor 11 de Gener de 2014