M’esparvera la facilitat amb que es manipula la història del meu país, i el que em treu veritablement de polleguera, és veure que ho fan també alguns catalans, si més no de naixença, no sé si també de sentiment.
La cosa bé a tomb a resulta de l’escrit d’un tal Jordi Llovet, en el qual deixa a parir arquitectes, consistori de Barcelona, Òmnium Cultural…i es permet el luxe de dir, que la Barcelona de 1714 va lluitar contra una mena d’exèrcit espanyol, reforçat per alguns francesos. Quan de tots és sabut que l’exèrcit borbònic, estava format pels exèrcits castellà i francès, i segurament reforçat per botiflers, i no van lluitar per posar un rei a Madrid, sinó que van lluitar perquè el borbó, no es carregués la nació catalana, com evidentment va succeir després de caure derrotats.
No conec a fons tot aquest afer del Born, sinó les notícies del mitjans de comunicació, tampoc soc arqueòleg, per tant m’abstindré d’opinar sobre la importància d’aquests jaciments arqueològics, però el que si em molesta, és que s’intenti tergiversar la història i a més a més es titlli l’independentisme d’invent, tot i que se li veu el llautó, no em ve de gust aprofundir-hi.
Com que segurament no tenen gaires més arguments, els partidaris de l’unionisme espanyol i l’estat espanyol, malden per tergiversar la nostra història, per desmentir que estem sotmesos al seu estat a resultes de la pèrdua d’una guerra, s’inventen multitud d’històries paral·leles, per fer-nos creure que sempre hem estat units, que això d’Espanya és anterior a la dominació Romana i altres animalades d’aquest mateix calibre.
Sempre han jugat amb l’ambigüitat de l’expressió Hispania, referida a la Península Ibèrica, mot geogràfic per excel·lència, fent-nos creure o si més no intentar-ho, que es tractava d’una unitat política.
Com sempre sol passar en un estat d’esclavatge, hi ha elements que es senten més còmodes al costat de l’amo que al costat dels seus i per tant solen ser els elements més perillosos.
Manel Mayor 21 de Setembre de 2013