Els que ja tenim un grapat d’anys, sabem i recordem, que aquesta “Constitució espanyola” que ara sacralitzen, fins i tot aquells que n’eren radicalment contraris (l’extrema dreta espanyola), va ser en el seu moment, més una amenaça, que no pas una esperança.

Cal no oblidar, que dit de manera esquemàtica, era o accepteu això o traiem l’exèrcit al carrer, que prou que ho estan desitjant… Home, sortint com sortíem, d’un estat eminentment repressiu i amb el soroll de sabres amb el que ens amenaçaven, no és pas gens estrany que una gran part de la població, només que albirés una lleugera escletxa, per on pogués penetrar un xic de llum, que ens tragués de la foscor dictatorial, doncs ja se’n conformava.

Pretendre que aquella visió esdevingués eterna, que voleu que us digui, per dir-ho de manera prudent, és un xic agosarat, creure que el context de trenta-vuit anys enrere, es pot traslladar a l’actualitat… Ja no és ser agosarat, ratlla la ximpleria, no sé, així ho crec jo, si més no.

Voler solucionar tots els conflictes, esgrimint aquesta suposada bíblia, denota una greu irresponsabilitat, poca intel·ligència i una escassa amplitud de mires. Tenint en compte que està farcida d’ambigüitats, no és pas gens lícit, fer-ne lectures esbiaixades i interpretacions malintencionades.

Darrerament, cada cop que esmentem que existeix un conflicte, entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat, s’apressen a dir-nos, que la generalitat també és Estat. Si hom pot interpretar, que convocar referèndums és competència de l’Estat i la Generalitat ho és, aleshores el President de la Generalitat ho pot fer.

Ja sé que és una interpretació esbiaixada, però hi tinc el mateix dret de fer-ho que ells. Amb això vull dir, que d’un text ambigu, se’n poden fer interpretacions ambigües i interessades, que demostren a les clares, que amb bona voluntat política, les coses es podrien haver fet de manera molt diferent. I no em refereixo pas als darrers vuit anys, sinó als trenta-vuit de Constitució.

Ja per acabar, esmentar només que el conflicte o conflictes, arrenquen d’una visió per part espanyola, d’una terrible agressivitat, de la negació total de la nostra existència, com a nació diferent de la seva, i estan convençuts que tenen sobre nosaltres, drets de conquesta i ocupació… Dit clar i català, Catalunya és una nació sotmesa i lluitem perquè deixi de ser-ho, per això ens cal votar,  perquè tenim dret a decidir el futur de la nostra Nació i volem fer-ho de forma totalment democràtica, per això volem votar.

Manel Mayor                                                               2 d’Abril de 2014