Setmanalment, la Maria Mercè Roca escriu un article al diari Avui, jo he de confessar, que l’espero amb impaciència. Sé que no seré objectiu amb les meves opinions, però realment qui ho és? No voldria pas pecar de pedant, perquè al cap i a la fi, les meves opinions no passen de ser això, les meves opinions i prou. Tornant a agafar el fil, he dir que per mi, llegir la Maria Mercè, és com una alenada d’aire fresc, no només en els seus articles setmanals, sinó també en les seves novel·les.
Llegint el seu article d’avui, he de dir que m’ha fet tornar anys enrere, fins i tot a la meva infantesa, quan li llegia contes a la meva germana, amb la qual em porto gairebé set anys. Recordo aquells contes en català, en un català, que aleshores jo trobava molt encarcarat i que pensava que a la meva germaneta no li semblaria real. Com que he estat sempre un lector empedreït, tenia la suficient habilitat, per canviar les paraules sobre la marxa i així fer-les més entenedores i a la vegada, que el relat li fos més creïble.
Com he esmentat abans, he estat sempre un lector empedreït, i a més de llegir contes als meus fills, els hi vaig intentar encomanar la meva passió per la lectura, no me’n vaig en sortir del tot però, al meu fill, el petit si que li vaig encomanar del tot, a la meva filla, la gran no la va seduir mai la lectura, ara de gran, diu que perquè mentre estudiava, l’obligaven a llegir llibres determinats, sense donar-li cap opció de tria prèvia. Així ho explica ella, ara de gran, doncs ja fent BUP, una professora de català, per ell molt estimada i admirada, li va donar diferents opcions, amb una llista de títols… I per primer cop va gaudir de la lectura.
Amb les meves netes, també vaig intentar gaudir de l’experiència de llegir contes, no tant com amb els fills, com per altra banda també és natural, també les hi vaig intentar encomanar el gust per la lectura i també me’n vaig sortir a mitges, només la gran, que a més a més, també l’hi agrada escriure.
Caram, si que han donat de si, les meves reflexions! Només acabar dient, que aquesta senzillesa, que emanen els seus escrits, no és pas artificial, sinó que és talment la mateixa, que es desprèn del seu tracte personal, si més no, aquesta és la meva impressió.
Manel Mayor 3 d’Abril de 2014