Estem vivint unes jornades històriques, m’atreviria a dir fins i tot, una era històrica, no exempta de sobresalts, malentesos, angúnies… Però sobretot farcida d’esperances i solidaritat de tot un poble, si més no d’una immensa majoria.
Malgrat que del 1714 ençà, n’hi hagut molts que s’han venut a l’enemic, fins i tot molts d’ells, s’han venut molt abans que els compressin, son els que ja al segle divuit es varen anomenar botiflers. Com que aquests majoritàriament eren de classe benestant, eren molt més visibles que la majoria de la classe humil, amb això no vull fer cap greuge ni desgreuge, cap als diferents col·lectius, perquè de fet en tots ells existien els dos corrents: els que es van passar als guanyadors i els que es varen quedar amb els perdedors. Aquesta referència no té pas cap més objectiu, que deixar clar, que una cosa és el que es visualitza des de l’exterior o des de la distància i una altra ben diferent, és la realitat, que ha demostrat abastament, que no estàvem morts, sinó simplement que fent us del seny català empràvem les eines al nostre abast.
Ahir varem viure una altra jornada que marcarà la nostra història, un dia carregat de tensió, de molta incertesa i d’una certa angúnia, però que al final va quedar ben palès, que estem en uns moments que tothom, bé tothom, els nostres representants sobiranistes, han posat els interessos del País, per damunt dels particulars i els partidistes. Això, a part de donar-nos més força de cara a fer campanya per la Consulta, ens dóna un plus de confiança, cap als nostres representants al Parlament de Catalunya. I avui ha estat un dia emocionant, esperançador i il·lusionant alhora, en veure la representació d’Alcaldes al Palau de la Generalitat, més d’un noranta-sis per cent dels Ajuntaments de Catalunya
Els nostres representants polítics, estan disposats a lluitar fins al final, cosa que ha d’omplir d’orgull i carregar de moral la nostra societat civil. Un col·lectiu que ha demostrat al llarg d’aquest procés, que no ha perdut gens l’esperança, ni la il·lusió, que l’única cosa que ha perdut, és la por i que està disposat a lluitar fins a l’extenuació, per conquerir la llibertat.
Manel Mayor 04 d’octubre de 2014