Sembla ser que en el pensament de senyor Quim Brugué, ha pogut més la por al desconegut, que la intel·ligència i la preparació intel·lectual, tot sigui dit amb el màxim respecte i bona fe, que puc ser capaç de sentir. De fet ja fa un temps vaig opinar de quelcom, que hi té una certa relació, em refereixo a aquella por que tenen certs activistes i polítics de l’esquerra més radical, de considerar-se catalans i ciutadans de primera divisió alhora, en certa manera, de vegades actuen com aquell esclau, que es limita a robar tot el que pot a l’amo, però en canvi no s’atreveix a enfrontar-s’hi.

Ara, en aquests moments, estem vivint en una certa incertesa, de fet no sabem d’aquí al nou de novembre, que passarà exactament, estem segurs només d’allò que volem i el que desitgem, ens cal ser valents, audaços i arrauxats… Però sense perdre en cap moment el seny, no ens hem de deixar arrossegar per les provocacions i les profecies de la por, que n’hi hauran i no pas poques. Sabíem, es pot dir que n’estàvem ben segurs, del que passaria fins al decret de convocatòria de la consulta, però després d’aquest fet, ningú sap del cert que anirà passant a cada moment, no deixa de ser un esdevenidor prou interessant i enormement apassionant.

A dia d’avui, som molts que pensem amb certa audàcia i manca de por, que el dia nou del mes que ve, anirem a votar, del cert, però, no ho sabem pas, passi el que passi, res ni ningú no ens aturarà, perquè aquest cop el poble, sap molt bé cap allà on ha d’anar.

Abans de tancar aquest escrit, una darrera reflexió, estic plenament convençut que assolirem la independència i que jo ho veuré. Ara bé, que ningú es pensi que amb la independència s’ha acabat la crisi, que essent lliures se’ns han acabat els problemes, tindrem, però les eines per aconseguir-ho, de fet com tots els estats del món i que ho fem bé o malament, només dependrà de nosaltres.

Manel Mayor                                                           10 d’octubre de 2014