Crec o més ben dit, estic completament segur, que si vingués de qualsevol país, encara que no fos extraordinàriament llunyà, quedaria esmaperdut del tot, en veure les prioritats de la justícia espanyola i el funcionament del ministeri de l’interior entre altres coses, no pas menys importants.

No sé si és que tinc un sentit de l’equanimitat molt exagerat o com deia en Raimon, jo no sóc d’eixe món. Em sembla senzillament escandalós, que la justícia espanyola prioritzi qui ha estat l’autor d’unes gravacions il·legals i en canvi es passi per l’arc de triomf, uns actes delictius que queden suficientment en evidència, per mitjà de les esmentades gravacions i no se cessi al ministre en qüestió i a sobre se li permeti presentar-se a unes eleccions, a les llistes del partit del govern en funcions.

El funcionament d’aquest ministeri, també per anomenar-ho d’alguna manera, és prou especial, diguem-ne diferent, ja em direu si no, com s’explica que se n’assabenti primer la premsa (bé una part de la premsa), que els implicats d’una suposada xarxa de corrupció, que els anaven a fer un escorcoll, tant és així, que aquests mitjans ja donaven la notícia abans que es produís.

No, no vull fer com alguns que intenten exculpar als presumptes autors dels fets, del que em queixo és de les formes, que són del tot inadequades i sovint amb moltes errades… però és clar, el mal ja està fet i queden empastifats els que es demostrarà que eren culpables i els qui no ho eren pas, en fi, aquestes són les nefastes maneres d’aquest règim postfranquista que ens toca patir.

Però bé, si vingués d’un país llunyà, quedaria espaordit, però havent viscut la dictadura i la seva continuació, ja no m’estranya gairebé res.

Manel Mayor                                                           07 de juliol de 2016