Avui, en obrir l’ordinador i anar a fer el tafaner a les xarxes socials, m’he trobat amb un article que va vaig compartir a la xarxa, avui fa justament cinc anys, us deixo l’enllaç per si algú de vosaltres hi vol esmerçar el seu temps: https://desdelamediterrania.cat/2011/07/19/carta-a-la-senorita-rottenmeier/

El cas és que me l’he tornat a llegir i ostres!!! Sembla escrit d’avui mateix. L’article en qüestió, va del tracte que donen alguns funcionaris poc eficients, a la gent que requereix els seus serveis.

Si llegiu l’article al qual us conduirà l’enllaç, us adonareu que qui el va escriure, té força més traça que jo en aquest art d’escriure, però del que es tracta, no és de la traça, si no dels fets que vull exposar.

Tots els que em coneixeu personalment ja ho sabeu, però n’hi ha d’altres que només em coneixen virtualment i perquè agafin el fil els n’hi vull fer cinc cèntims: ara fa aproximadament sis anys i mig, que una malaltia pulmonar em va apartar del món laboral, una malaltia que em van dictaminar com a crònica, però que a mi se’m va presentar de sobte, de cop i volta.

El cas és, que mentrestant no diagnostiquen la malaltia del tot, passen uns mesos i evidentment jo estic de baixa, com que la cosa es va allargant, comencen inspeccions de la mútua que em tocava i el metge veu que evidentment allò no tindrà solució i em deriva a inspecció de la seguretat social.

El cas és i per no allargar-me, decideixen que sóc apte pel treball, ah abans no se m’oblidi, jo era autònom, el cas és que els porto a judici i el gran jutge que em toca, dicta la sentència següent, reconeixen la malaltia en tota la seva amplitud, però com que sóc autònom m’ho puc combinar com vulgui… millor no faig cap comentari, no trobeu?

Com que veig que això s’allarga molt, tallaré aquí i en faré una segona part.

Manel Mayor                                                   16 d’agost de 2016