El meu estat d’ànim, no diré que sigui de desmoralització, però sí d’un cert desencís, en veure que l’aplicació del 155, que és un veritable cop d’estat, per molt que alguns i en aquests alguns hi ha certs mitjans de comunicació, vulguin fer veure que estem en una situació normal i aquesta mena de relativa normalitat, és la que em genera aquest estat d’ànim.

La situació de Catalunya en aquests moments, de normal no és que no en tingui gaire, és que no en té res de res, de normal.

A veure, tenim mig govern a la presó, l’altra meitat a l’exili, la mesa del parlament en llibertat condicional sota fiança, tenim la Generalitat intervinguda, els funcionaris en contínua vigilància, estem en un veritable estat de setge, ja que l’ocupació policial és molt evident i de la qual ja n’hem patit les conseqüències i amb l’amenaça contínua que si no fem bondat, tornarem a rebre.

Vist tot això, els opressors o dit d’una altra manera, els que han posat en marxa, directament o indirectament el cop d’estat, encara tenen la barra i el cinisme de dir que gràcies a “aquestes mesures” hem tornat a la normalitat i no només això, sinó que tenen la pocavergonya d’amenaçar d’il·legalitzar els partits independentistes, erigint-se en jutges i part, una altra mostra del seu cinisme desmesurat.

Sense passar per alt les amenaces a dirigents de la CUP, un partit que malgrat que no ha format part d’aquest govern cessat, però legítim, si que l’hi ha donat el seu suport.

Manel Mayor                                       23 de novembre de 2017