Demà tornarà a ser una jornada màgica, si més no pels infants que ja estan comptant les hores que falten per veure arribar els Reis de l’Orient, uns reis que fins i tot els republicans de mena ens mirem amb simpatia, ja que aquests en comptes de viure a costelles del poble, són portadors d’il·lusió i d’esperança, només cal veure les carones i els ullets dels més menuts…

Jo que ja fa molt de temps que vaig deixar de ser un nen, però que encara conservo una espurna d’il·lusió i que m’esforço per no deixar marxar aquelles miques de nen que conservo dins meu, de nen entremaliat i innocent alhora, vull ser una mica agosarat i aprofitant que són màgics, els hi vull demanar uns desitjos, que encara que no els hi porti la carta a la mà tinguin a bé concedir-me.

En primer lloc els hi vull demanar coratge per a mi i el meu país, que ens insuflin força per lluitar per la nostra llibertat com a ciutadans individuals i com a poble i una bona dosi de fermesa pels nostres dirigents els quals hem escollit lliurement malgrat les dificultats i les traves que ens han imposat.

Estimats Reis de l’Orient, ja veieu que no us demano pas gaire i a la vegada molt i si, ja sé que ens hem de fer mereixedors de la vostra gràcia, però estic convençut que us heu adonat que ens hi hem esforçat molt i que ho pensem continuar fent i espero que això serà suficient per fer decantar la balança.

Manel Mayor                                            04 de gener de 2018