Mentre començo a teclejar encara estic dubtant si fer un balanç global de tot l’any o bé ressaltar tot allò que m’ha semblat rellevant o molt rellevant, al final decideixo anar deixant fluir les idees i els pensaments puntuals, així, tal com raja.

No em negareu que aquest refotut any que estem a punt d’acomiadar, serà una etapa als nostres records col·lectius que no oblidarem mai, no sabem encara si serà per a bé o per a mal, jo espero que per a bé, ja que el meu optimisme natural em diu que ens en sortirem malgrat tots els entrebancs, que no seran pocs i serà una etapa a les nostres vides digna de ser contada.

Sense deixar de ser crític, que considero que és una virtut que hem de conservar, faré una reflexió que crec que compartireu del tot amb mi, només cinc anys enrere, ni el més optimista podia pensar que avui en dia haguéssim arribat a on som, sí, ja sé que hem comès molts errors, alguns més explicables que d’altres, però malgrat tot i això crec que no m’equivoco, el nostre camí com a poble no té marxa enrere, serà més o menys llarg, però és un sender que ens ha de dur endavant, a pesar de totes les dificultats i possiblement recordarem els fets d’octubre com una oportunitat perduda, però no pas com una guerra perduda, en tot cas una batalla.

Bé suposo que si heu arribat fins aquí, ja deveu tenir el cap com un timbal, per tant no us maltractaré i més i em dedicaré a desitjar-vos Bon Any Nou!!! Una bona sortida i una millor entrada, ah i sobretot no feu bondat que aquesta nit ha de ser de disbauxa i xerinola per acomiadar aquest refotut 2017 i rebre un esperançador 2018 tal com es mereixen.

Manel Mayor                                30 de desembre de 2017