Avui que es commemora el cinquantè aniversari de la mort de Martin Luther King, el primer que em ve al cap és el famós: he tingut un somni(I have had a dream).

De fet, al cap de molts anys, alguns o molts, també hem tingut un somni, el somni de la república catalana i també tal com li van fer al doctor King, el poder també malda per fer-nos desaparèixer, no amb l’assassinat físic però sí amb el polític i en conseqüència amb la pèrdua dels nostres drets i llibertats fonamentals.

Sí ja ho sé, el somni de moment no s’ha pas materialitzat, però ha fet quelcom molt important: ha germinat en l’esperit de molta gent, d’una part molt important de la nostra població i tal com va passar en la lluita de l’insigne activista polític, no ha estat en va.

Una cosa que no em voldria pas desà en l’oblit, és que igual que va fer el mai oblidat Martin Luther King, el nostre activisme, la nostra lluita ha estat i és eminentment pacífica i com és evident, la que més mal fa i la més difícil de contrarestar, ho estem veient en directe, s’han d’inventar els delictes i pel·licular els informes policials per poder engarjolar dissidents pacífics, polítics o no.

Manel Mayor                                    1 d’abril de 2018