Algú, segurament del meu entorn, deia recentment que aquests temps convulsos que ens ha tocat viure, són com una muntanya russa, ja que passem fàcilment de l’eufòria a la decepció més absoluta en espais ben breus de temps.

De fet, tal com va tot no té res d’estrany, ja que d’un temps ençà no guanyem per ensurts o potser seria més adequat dir-ne patacades, ja que si fem una mica d’anàlisi interior, veurem que ja ens ho veiem a venir.

Per dir-ho clar, jo no sé vosaltres, però jo estic tornant a veure l’esperit del franquisme més tronat, us haureu adonat que no he dit pas el fantasma, ja que el franquisme no ha mort, el que passa és que els seus hereus s’estan traient les caretes i ens mostren els seus veritables rostres.

Parlo de franquisme, perquè estan actuant de manera molt similar, empresonen els rivals polítics o hem de dir-ne enemics polítics? Empresonen cantants, escriptors… i tot el que gosa denunciar el règim corrupte dels Borbons, sí ja ho sé, ara no els afusellen ni els ajusticien al garrot vil, això Europa no ho pairia pas bé, així i tot ni ha molts que se’n moren de ganes, la finalitat és generar por, atemorir-nos de tal manera, que no siguem capaços d’enfrontar-nos a tanta injustícia i tanta corrupció i que qualsevol engruna que ens llencin magnànimament, l’assaborim com si es tractés d’una fita aconseguida.

Per fer tot això és clar, cal tenir col·locats els companys de viatge perquè facin que la feina sigui legal, he dit legal no pas legítima, que com tots sabem no van sempre agafades de la mà.

Manel Mayor                                    10 d’abril de 2018