El senyor Pedro Sánchez demana als independentistes que facin autocrítica, els unionistes no n’han de fer? També demana diàleg i en canvi es despenja amb un referèndum per un nou estatut, però un per l’autodeterminació de cap de les maneres.

Els que s’omplen la boca de no posar línies vermelles, de solucionar els problemes polítics amb política, que hi ha d’haver diàleg… perdoni, però és que estan caient en els mateixos tics de sempre.

Fa quaranta anys que anem veient com se’ns rifen, com incompleixen els seus compromisos, els pactes, fins i tot els que signen, que cedeixen una mica de poder quan ens han de menester, però quan tornen a tenir prou poder ens l’arrabassen de nou, quina credibilitat es creu que tenen vostè i els seus?

Ja s’ha acabat això de fer el ximple, o s’asseuen i reconeixen d’entrada que som una nació i es deixen de collonades com la de la nació de nacions i es posen a fer feina o aquí tenim conflicte per temps.

El diàleg senyor meu, comporta parlar de tot sense restriccions, s’hi estigui d’acord o no i un altre aspecte molt important, el diàleg ha de ser d’igual a igual, no de senyor a súbdit.

Que les converses seran fàcils? Ni tan sols se m’ha acudit pensar-ho, però és molt important parlar, deixar sortir les discrepàncies per grosses i dures que siguin i parlar, parlar i parlar, aquesta és la grandesa de la política i que malauradament, es du a terme molt poques vegades.

En seran capaços aquesta vegada? Espero que la intel·ligència guanyi a la prepotència i que no caiguin en el parany de la supremacia.

Manel Mayor                                     03 de setembre de 2018