Avui vull fer unes quantes reflexions, primer de tot però, posar en ordre les idees, les que estan apuntades directament al magí i les que estan escrites en diversos papers de sobre la taula.
Tothom sap o hauria de saber, que malgrat els bombardeigs de la caverna mediàtica, convocar un referèndum no és delicte, dit això cal fer una mica de cronologia dels fets.
Hem d’anar fins al 20 de setembre de 2017, quan comencen escorcolls i detencions que generen gran indignació i la gent surt a manifestar-se pacíficament i es fa la gran concentració davant la seu d’economia, que malgrat els intents perquè sigui violenta, l’estat no se’n surt, que perquè dic això? Vosaltres mateixos, deixar armes llargues dins els cotxes a més sense estar tancats amb clau, quina intencionalitat té? Els que vàrem fer la mili sabem, que si haguéssim fet una animalada semblant, ens enfrontàvem a un consell de guerra, però curiosament ni fiscalia ni caverna mediàtica no en fan cap ressò, sospitós, no?
Els que vàrem seguir la jornada en directe, no vam saber veure per enlloc aquesta suposada violència per acusar els dos Jordis de rebel·lió i sedició.
Però és clar, per això està la Guàrdia Civil, com ha fet al llarg de la seva història, si no hi ha proves, les inventem. I aquí comencen a escriure la novel·la que serveix de base a la instrucció d’aquest judici vergonyós.
I que dir de l’1 d’octubre en el qual també se’ns vol encolomar violència, quan els únics violents van ser els policies…
És tan novel·lesca la instrucció que els fiscals estan quedant en evidència i el món veu esparverat que evidentment aquest és un judici polític i els acusats són presos polítics per molt que el constitucionalisme i la caverna mediàtica ho vulguin negar.
Aquestes són les conseqüències d’estar en una democràcia vigilada. Ah, un darrer apunt, els darrers cops d’estat a l’estat espanyol han estat el 1936 i el 1981, el primer organitzat pels generals i l’extrema dreta i el segon pel Borbó vell i els seus aliats.
Manel Mayor 23 de febrer de 2019