L’EXTREMA DRETA AVANÇA

Imatge de manifestants d’ultradreta amb banderes espanyoles inconstitucionals i cremant bengales en un acte celebrat el 12 d’Octubre del 2017

Hi ha alguns il·lusos que es vantaven tot just fa quatre dies com aquell que diu, de què l’extrema dreta havia desaparegut, que només quedaven grupuscles residuals…

Res més lluny de la realitat, l’extrema dreta estava amagada, esperant el seu moment, quan els hi bufen vents contraris sempre decideixen fugir de la superfície i esperar temps millors…

Continua llegint

UNA VERGONYA MÉS

Si no fos perquè ja els he vist de tots colors i hi ha poques coses que em sorprenguin, hagués quedat astorat de veure la porcada que ha fet el govern de Madrid.

Però ja fa molts anys que he deixat de creure en l’honestedat dels dirigents del PSOE, que ni és socialista ni és obrer, simplement és espanyol… i de PODEMOS que en podem dir? Doncs simplement que va a remolc del soci majoritari…

Continua llegint

REFLEXIONS D’UN VELL REPUBLICÀ

Ja em perdonareu, però darrerament estic en un estat d’ànim difícil de catalogar, no pas per afers personals, sinó més aviat pel caire que està agafant el món en el qual estem condemnats a viure.

Un estat d’ànim deia, que va des de la proximitat a l’estat depressiu al sentiment rebel més radical. Parlava en el primer paràgraf del caire que està agafant el món, quan per ser un xic més exacte, hauria d’haver dit el caire que fa dècades s’arrossega per aquest el nostre món, el primer món, que ens deien quan érem canalla, un món, que als que ens sentim encara d’esquerres se’ns fa cada cop més i més fastigós i aquest estat de fastigueig, encara s’accentua més veient la renúncia absoluta de la presumpta esquerra europea, que s’ha plegat a la voluntat del capitalisme més ranci i més salvatge.

Continua llegint

AMB LA MIRADA CAP AL 2017 I L’ESPERANÇA EN EL FUTUR

Vull llençar la meva mirada lluny o pot ser no tant, perquè tot és relatiu, la vull fixar altre cop cap a l’any 2017, sí, cap a l’octubre de 2017, quan no vàrem estar capaços d’assolir l’objectiu fixat.

Va ser per por? Per excés de confiança en els nostres polítics? De fet, jo encara estic decebut i emprenyat amb mi mateix per haver estat tan ingenu i haver-me cregut que feien tot el possible per assolir la independència i amb ella la desitjada república, crec que no ens van dir la veritat o si més no, no tota.

Continua llegint

TAL COM HO VEIG

Avui m’endinsaré en un terreny amb molts entrebancs i que segur que faré enfadar a alguns amics i coneguts, no analitzaré però la trencadissa del govern català, ho faré en un altre moment.

Fa molts anys, que ens estan entabanant o si més no ho intenten, dient-nos a tort i a dret que això d’esquerres i dretes és una cosa antiga, fins i tot alguns han gosat a dir que això està passat de moda.

El cert és que res més lluny de la realitat, les dretes, aquells que ostenten tot el poder: econòmic, de control de mitjans… existeixen i tant que existeixen!! I les esquerres us preguntareu? Sí, també hi són, afeblides i desorientades, però de moment encara no han desaparegut.

Continua llegint

UN VIATGE EN EL TEMPS

Diuen que la història té tendència a repetir-se cíclicament i en certa manera ho fa, no pas de manera exacta, ja que el pas del temps és un fet evident, però sí molt semblant.

No sé si és una passió, una dèria o simplement és un vici adquirit amb el pas dels anys, però sovint faig comparació d’èpoques diferents, però amb uns indicis que et porten a intuir resultats o conseqüències pràcticament iguals.

Continua llegint

ELS TEMPS QUE VIVIM

Sé que vaig dir en el darrer escrit de l’any, que no havia parlat de política i que ho deixaria pel següent, que intentaria que fos abans d’acabar l’any o tot just començar el proper, però us he de confessar que m’ha fet veritable mandra.
Mandra, perquè els meus pensaments tenen molts fronts oberts, vistos els esdeveniments que es van succeint i mandra també de contradir els activismes de sofà.
Miraré d’ordenar els diferents fronts i provaré fer-ho ben fluid o tot el que en sigui capaç. Continua llegint

11 DE SETEMBRE, DIADA DE LLUITA I REIVINDICACIÓ NACIONAL

Com cada any per aquestes dates, els unionistes engeguen la polèmica habitual, que enguany quedarà de moment, difuminada perquè els actes oficials s’han suspès per culpa de les pluges o més ben dit, s’ha ajornat fins demà quan finalitzi la manifestació i que segurament aprofitaran aquests talibans de l’Espanya unida, per revifar la polèmica i la tensió, tot estripant-se les vestidures i fent la comèdia habitual de la crispació.

Tota aquesta gent, tenen l’obsessió malaltissa d’apropiar-se de tot i a la vegada mirar de desnaturalitzar-ho, m’explicaré una mica que em sembla que tot plegat queda un xic ambigu.

Es volen atribuir la representació del nostre País i les urnes els desmenteixen de manera continuada, a part que volen fer creure que la nostra llengua és el castellà i que el català és cosa de quatre eixelebrats…

Confonen expressament i amb tota la seva mala llet, que l’11 de setembre sigui data festiva, amb què sigui un dia de festa i celebració, i jo, com cada any, els hi miro de fotre barres avall que la Diada és una jornada de lluita i reivindicació Nacional.

Tot i que probablement ens hauríem de plantejar, si hauríem de portar (també) la jornada de lluita i reivindicació Nacional al dia 1 d’octubre, dia històric per a tots els independentistes catalans, malgrat que només aconseguíssim una fallida declaració d’independència i de República Catalana.

Però la lluita continua, tot i que serà un camí molt més llarg del que alguns ens van voler fer creure.

Manel Mayor                                          10 de setembre de 2019