Ens ha deixat en Tomàs Rosés i us he de dir que per mi ha estat una bona sacsejada, perquè el meu afecte envers ell sorgeix des de diferents fronts, en la seva faceta de mestre, m’agrada més anomenar-lo mestre que professor, ja que no es va limitar a impartir coneixements, tasca ja de per si molt important sinó que a més a més va aconseguir transmetre uns valors i aquí ja parlo per mi, que m’han servit per a tota la vida.

El vaig tenir com a mestre a una edat en què l’amistat et marca per sempre i ell tenia la rara habilitat d’oferir-la sense deixar de ser el teu mestre, amistat i afecte que va continuar al llarg dels anys.

Vaig coincidir també en ideologia i militància política, fet que ens satisfeia a tots dos, per tant la meva pena igual que el meu afecte també em ve donada per diferents fronts, descansa en pau Tomàs, el teu record i la teva bonhomia, restarà per sempre entre els que hem estat al teu voltant gaudint del teu afecte.

PD: No he trobat cap fotografia recent i al final m’he decidit per aquesta  de quan era el meu mestre.

Manel Mayor                                     07 d’abril de 2019