FINS SEMPRE, JUAN

Aquest dimecres ens ha deixat l’amic Juan Fernández, “El Maestro”, com l’anomenàvem els companys més propers, volia posar-me a escriure tan bon punt em vaig assabentar del fet, però no en vaig estar capaç, no hi havia manera de concentrar-me.

Avui per fi m’hi he tornat a posar, amb el repte d’intentar descriure la figura d’un home bo, enamorat del futbol, amic dels seus amics…

Continua llegint

LLIBERTAT

Llibertat, bonica paraula, però de debò arribem a ser lliures del tot? No, del tot mai, sempre hi ha quelcom que ens empresona i fins i tot hi pot haver alguna cosa que ens esclavitza…

Vaig néixer sota el pes d’una dictadura feixista, vaig créixer en una societat presonera de les seves pors i esclava d’un analfabetisme d’estat que servia per tenallar tres generacions.

Continua llegint

QUIN COI DE VIDA (2)

Agafant el fil de l’anterior escrit, la repressió a cara descoberta o emmascarada, continuava el seu camí, a part de substituir la nostra llengua per l’altra, que no deixa de ser una llengua forestera, tenien la barra de dir-nos que el català no era un idioma, que no passava de ser un dialecte… continuaven amb la mentida persistent per anul·lar-nos com a poble.

Continua llegint

QUIN COI DE VIDA!! (1)

Deu ser culpa d’aquest coi de virus, però el cas és que ja hi torno… torno a pensar en el meu viatge per aquest món, un viatge que ha tingut una mica de tot, grans alegries i grans decepcions, però sobretot em deixa la certesa que m’he de penedir de poques coses i encara aquestes si han perjudicat algú ha estat a mi.

De la meva vida, hi ha coses a les quals no vull posar llum perquè no em pertanyen només a mi i per tant estan bé com estan i n’hi ha d’altres que no crec que tinguin gens d’interès per ningú.

Continua llegint

COSES MEVES

Encara que us ho pugui semblar, no és que em vegi la mort a prop, simplement estic fent com una mena de balanç que no és ben bé un balanç, sinó més aviat un repàs a la meva vida, que tampoc ha estat res de l’altre món.

 Perquè no us quedi cap recança us diré tal com diu el meu oncle, l’únic que em queda: qui tingui pressa que m’avanci, tal li fot que ho faci per la dreta com per l’esquerra, ja li cediré el pas.

Continua llegint

COSES DE L’EDAT

Aquestes meves reflexions, segurament són coses de l’edat, que tots plegats quan ens acostem als setanta, ens agafa com una mena de pressa per fer coses i una mena d’angúnia o de por de no poder-les fer totes.

Recordo que quan estàvem confinats vaig comentar que ens afectaria psicològicament i ha estat així, en menor o major mesura ha passat.

Continua llegint

RECORDANT LA CLÀUDIA

Ja han passat deu anys, deu anys sense tu i encara no ho he paït, ni jo ni aquells que tant t’hem estimat i t’estimem encara, de fet t’estimarem sempre, recordo que en la cerimònia d’acomiadament, entre llàgrimes et vaig prometre que et portaria sempre més dins el meu cor i ja veus noia, he complert i ho penso fer per sempre més.

Continua llegint

PER FI HEM SORTIT

Després d’un confinament total que s’ha fet molt pesat i angoixant, cosa que no ha fet tothom dels que els hi pertocava, per fi hem pogut trepitjar carrer i passejar un xic.

Després de tanta abstinència, la veritat és que a alguns, entre els quals m’hi compto, se’ns ha fet curt, però bé, si més no ha servit per matar el cuc de les ganes de sortir.

Continua llegint