PELS QUE DESBARREN A TORT I A DRET

Després de sentir i llegir tants despropòsits arrauxats i sense cap mena de fonament, jo em faig una pregunta molt senzilla: pot la política canviar el sentit d’una previsió meteorològica? Jo diria que no.

Una altra cosa seria que fes servir la seva imatge i la seva veu des d’una televisió pública, cosa que no està fent, decisió ètica i molt encertada.

Si algú vol veure en aquesta declaració d’intencions motius partidistes, s’equivoca de mig a mig, no milito en cap organització política, però sí que m’interessa la política.

A aquests talibans de les xarxes, veritables fanàtics que veuen en tothom que no segueix les seves creences, un enemic i un traïdor en potència, els hi diria que fessin examen de consciència i examinin les seves mancances i les comparin amb les d’aquells a qui insulten i recriminen comportaments.

En començar a escriure aquestes quatre ratlles, volia posar-hi uns quants noms de gent del seu entorn i militància que han fet aquest pas, però he cregut que no seria just, perquè tots ells, igual que el vilipendiat en qüestió ho varen fer amb tot el dret.

Com podeu veure no he posat cap nom, però estic segur que tots sabeu de què i de qui parlo.  

Manel Mayor                                                                   6 d’abril de 2024

QUARANTA SETÈ ANIVERSARI

Mirant-ho amb perspectiva, veig que vam trencar tots els pronòstics. Que si duraríem quatre dies, que no teníem futur…

Doncs cap d’aquestes previsions  i moltes d’altres no s’han acabat complint, segurament hi té a veure el meu tarannà de portar la contrària i el fet de ser un torracollons de mena.

El cas és que han passat a prop de cinquanta-cinc anys que ens vàrem conèixer i ahir en va fer quaranta-set que ens vam casar.

Ja ho podeu veure, no hem estat una parella moderna d’aquestes que duren dos dies, ho hem fet a l’antiga seguint la tradició que sigui per tota la vida, perquè la veritat no crec que ara després de tants anys ens doni per partir peres.   

Manel Mayor                                               13 de març de 2024

COLPISME I TERRORISME

Ja fa deu anys, algú va fer aquest escrit i la va clavar i probablement es va quedar curt.

Benvolguda -o no- Alicia Sánchez Camacho:

Fins aquí hem arribat. Ja no puc més. Ja s’ha dit massa. Ja s’ha fet massa. Ja n’hi ha prou.

Ets una filla intel·lectual del franquisme. Tothom ho sap, tu també.

El PP va estar fundat per franquistes. Tothom ho sap, tu també.

Continua llegint

CARTA ALS TRES REIS DE L’ORIENT

Aquest any faig l’esforç d’escriure la carta uns dies abans, no fos cas que m’ho recriminéssiu tot al·legant que en teniu moltes per llegir.

Ja sabeu que la reialesa i jo som com el foc i l’aigua, ens repel·lim, però amb vosaltres faig un esforç, no pel fet de ser reis sinó perquè sou mags i és clar la màgia ens atrau des que som infants i ens dura fins a la vellesa.  

Amb mi ja sé que haureu de tenir paciència, perquè és evident que no demano coses normals, no obstant per mi són importants.

Continua llegint

BON ANY 2024

Aquest any que estem a punt d’acomiadar, no ha acomplert les expectatives ni de bon tros, ha estat tant o més salvatge que l’anterior i en l’àmbit particular ha estat senzillament nefast.

No, no us vull pas explicar les meves misèries o més ben dit les meves penes, però ha estat un any difícil i complicat, els que de tant en tant feu un cop d’ull a aquest el meu bloc, us haureu adonat de la poca activitat.

De cara a aquest any que ja tenim a tocar, li demanaria que acabessin d’una punyetera vegada aquestes dues guerres fastigoses i criminals que tenim en marxa i totes aquelles que pels mitjans de comunicació resten amagades, però que deixen pilons de morts i també les víctimes son civils i  gran part d’elles criatures.

I en l’àmbit particular que les coses siguin un xic més planeres, res de l’altre món, no us penseu, tampoc demano massa, però com que tot això són desitjos i il·lusions i són de franc, doncs apa.

MOLT BON ANY 2024!!!

Manel Mayor                                                   31 de desembre de 2023

LA MEVA MANERA DE VEURE-HO (2)

Les bones les recordo en uns colors suaus i assolellats, segurament perquè els millors records són de quan ja s’havia allunyat l’hivern i podíem fer el ronda soques aprofitant que els dies eren més llargs.

L’esclat de l’adolescència és una època en la qual es disparen les hormones, un temps en el qual tot és blanc o negre, i per tant, tot allò que és bo, es converteix en fantàstic i el que no és tan bo o simplement és dolent, es torna desastrós.

No us penseu pas que considero que aquest temps no va ser bo per mi, ans al contrari, tot i que em va tocar viure en un estat repressiu i les qüestions negatives ho eren molt, les parts positives segurament pesaven més.

Continua llegint

LA MEVA MANERA DE VEUREU-HO (1)

No sé si és una moda, però el cas és que tot sovint apareix una mena de gent a les xarxes, que es pensen que són millors que els altres, si més no ens volen fer creure que tot temps passat sempre va ser millor.

Jo evidentment no hi estic pas d’acord, el que sí que crec és que totes les èpoques tenen llums i ombres o dit d’una altra mena de manera, coses bones, altres no tan bones i altres dolentes o en alguns casos molt dolentes.

No em posaré pas a jutjar l’època actual per una raó molt senzilla, jo la veig amb ulls de vell i, en canvi, la meva, la puc veure amb ulls de nen, d’adolescent, de jove, d’adult i ara de vell o sigui que per jutjar i analitzar l’època que m’ha tocat viure, tinc una perspectiva molt àmplia.

Continua llegint

INOBLIDABLE CLÀUDIA

Estimada Clàudia, fa ja una burrada de temps, ni més ni menys que tretze anys, et vaig prometre que no t’oblidaria i que et duria per sempre més dins del meu cor, t’ho vaig prometre al costat mateix de les teves cendres, aquelles que vàrem llençar al mar.

I fins que el meu cervell funcioni continuarà essent així, noia et trobo molt a faltar, de fet a casa tots tenim aquest buit que vares deixar i que no hi ha manera d’omplir, no en va eres una persona molt especial, i per tant, difícilment reemplaçable.

Continua llegint

UN SÍMBOL D’AMISTAT

Havia remenat els arxius del dret i del revés i ara que no la buscava, ha aparegut de cop i volta i em ve de gust publicar-la.

Es tracta d’una fotografia que ens varen fer a n’en Juanjo i a mi, més per fer una broma i poder-nos collonar una mica, ja que s’havia ajuntat en aquella imatge, l’independentisme i el constitucionalisme, el que no van saber copsar, és que per nosaltres l’amistat de dos homes d’esquerres, sempre estarà per damunt dels ismes.  

De fet, per nosaltres va representar al cap dels anys, tot un símbol d’amistat i malgrat que en Juanjo ens ha deixat físicament, aquella amistat continua.

Manel Mayor                               05 de febrer de 2023

INCOMPETÈNCIA O IDIOTESA

No sé si és desídia, incompetència, idiotesa o ganes de fer mal… i ja em perdonareu, però no sé què és pitjor.

Aquests contenidors estaven situats un xic més amunt, lluny de qualsevol habitatge i ara algú s’ha il·luminat i els ha instal·lat davant per davant de dos edificis d’habitatges.

Qui s’hagi il·luminat no ho sé i se me’n fot, però aquí la màxima responsable és la regidora del ram i la seva tècnica i en tot cas, el senyor alcalde com a màxim responsable del nostre consistori, que és qui ostenta tot el poder i el té delegat als seus companys regidors.

Tota aquesta disbauxa s’ha generat aquest matí i els veïns amb els quals he parlat, estan que trinen, com jo mateix.

Que sàpiguen que lluitarem fins al final, com tal de fer entrar en raó als responsables d’aquesta desafortunada acció.  

Manel Mayor                                          16 de gener de 2023