COLPISME I TERRORISME

Ja fa deu anys, algú va fer aquest escrit i la va clavar i probablement es va quedar curt.

Benvolguda -o no- Alicia Sánchez Camacho:

Fins aquí hem arribat. Ja no puc més. Ja s’ha dit massa. Ja s’ha fet massa. Ja n’hi ha prou.

Ets una filla intel·lectual del franquisme. Tothom ho sap, tu també.

El PP va estar fundat per franquistes. Tothom ho sap, tu també.

Continua llegint

CARTA ALS TRES REIS DE L’ORIENT

Aquest any faig l’esforç d’escriure la carta uns dies abans, no fos cas que m’ho recriminéssiu tot al·legant que en teniu moltes per llegir.

Ja sabeu que la reialesa i jo som com el foc i l’aigua, ens repel·lim, però amb vosaltres faig un esforç, no pel fet de ser reis sinó perquè sou mags i és clar la màgia ens atrau des que som infants i ens dura fins a la vellesa.  

Amb mi ja sé que haureu de tenir paciència, perquè és evident que no demano coses normals, no obstant per mi són importants.

Continua llegint

BON ANY 2024

Aquest any que estem a punt d’acomiadar, no ha acomplert les expectatives ni de bon tros, ha estat tant o més salvatge que l’anterior i en l’àmbit particular ha estat senzillament nefast.

No, no us vull pas explicar les meves misèries o més ben dit les meves penes, però ha estat un any difícil i complicat, els que de tant en tant feu un cop d’ull a aquest el meu bloc, us haureu adonat de la poca activitat.

De cara a aquest any que ja tenim a tocar, li demanaria que acabessin d’una punyetera vegada aquestes dues guerres fastigoses i criminals que tenim en marxa i totes aquelles que pels mitjans de comunicació resten amagades, però que deixen pilons de morts i també les víctimes son civils i  gran part d’elles criatures.

I en l’àmbit particular que les coses siguin un xic més planeres, res de l’altre món, no us penseu, tampoc demano massa, però com que tot això són desitjos i il·lusions i són de franc, doncs apa.

MOLT BON ANY 2024!!!

Manel Mayor                                                   31 de desembre de 2023

LA MEVA MANERA DE VEURE-HO (2)

Les bones les recordo en uns colors suaus i assolellats, segurament perquè els millors records són de quan ja s’havia allunyat l’hivern i podíem fer el ronda soques aprofitant que els dies eren més llargs.

L’esclat de l’adolescència és una època en la qual es disparen les hormones, un temps en el qual tot és blanc o negre, i per tant, tot allò que és bo, es converteix en fantàstic i el que no és tan bo o simplement és dolent, es torna desastrós.

No us penseu pas que considero que aquest temps no va ser bo per mi, ans al contrari, tot i que em va tocar viure en un estat repressiu i les qüestions negatives ho eren molt, les parts positives segurament pesaven més.

Continua llegint

LA MEVA MANERA DE VEUREU-HO (1)

No sé si és una moda, però el cas és que tot sovint apareix una mena de gent a les xarxes, que es pensen que són millors que els altres, si més no ens volen fer creure que tot temps passat sempre va ser millor.

Jo evidentment no hi estic pas d’acord, el que sí que crec és que totes les èpoques tenen llums i ombres o dit d’una altra mena de manera, coses bones, altres no tan bones i altres dolentes o en alguns casos molt dolentes.

No em posaré pas a jutjar l’època actual per una raó molt senzilla, jo la veig amb ulls de vell i, en canvi, la meva, la puc veure amb ulls de nen, d’adolescent, de jove, d’adult i ara de vell o sigui que per jutjar i analitzar l’època que m’ha tocat viure, tinc una perspectiva molt àmplia.

Continua llegint

INOBLIDABLE CLÀUDIA

Estimada Clàudia, fa ja una burrada de temps, ni més ni menys que tretze anys, et vaig prometre que no t’oblidaria i que et duria per sempre més dins del meu cor, t’ho vaig prometre al costat mateix de les teves cendres, aquelles que vàrem llençar al mar.

I fins que el meu cervell funcioni continuarà essent així, noia et trobo molt a faltar, de fet a casa tots tenim aquest buit que vares deixar i que no hi ha manera d’omplir, no en va eres una persona molt especial, i per tant, difícilment reemplaçable.

Continua llegint

UN SÍMBOL D’AMISTAT

Havia remenat els arxius del dret i del revés i ara que no la buscava, ha aparegut de cop i volta i em ve de gust publicar-la.

Es tracta d’una fotografia que ens varen fer a n’en Juanjo i a mi, més per fer una broma i poder-nos collonar una mica, ja que s’havia ajuntat en aquella imatge, l’independentisme i el constitucionalisme, el que no van saber copsar, és que per nosaltres l’amistat de dos homes d’esquerres, sempre estarà per damunt dels ismes.  

De fet, per nosaltres va representar al cap dels anys, tot un símbol d’amistat i malgrat que en Juanjo ens ha deixat físicament, aquella amistat continua.

Manel Mayor                               05 de febrer de 2023

INCOMPETÈNCIA O IDIOTESA

No sé si és desídia, incompetència, idiotesa o ganes de fer mal… i ja em perdonareu, però no sé què és pitjor.

Aquests contenidors estaven situats un xic més amunt, lluny de qualsevol habitatge i ara algú s’ha il·luminat i els ha instal·lat davant per davant de dos edificis d’habitatges.

Qui s’hagi il·luminat no ho sé i se me’n fot, però aquí la màxima responsable és la regidora del ram i la seva tècnica i en tot cas, el senyor alcalde com a màxim responsable del nostre consistori, que és qui ostenta tot el poder i el té delegat als seus companys regidors.

Tota aquesta disbauxa s’ha generat aquest matí i els veïns amb els quals he parlat, estan que trinen, com jo mateix.

Que sàpiguen que lluitarem fins al final, com tal de fer entrar en raó als responsables d’aquesta desafortunada acció.  

Manel Mayor                                          16 de gener de 2023

BON ANY 2023

Ara que aquest any 2022 ja fa figa, és l’hora d’acomiadar-lo, dient-li: vinga noi que faràs tard, que volem donar la benvinguda a l’any 2023 que encara no és nat, però vol entrar a les nostres vides amb molta força i amb ganes de fer-nos la vida més fàcil que no ens l’has fet tu.

De fet, no seria gaire difícil, perquè creu-me que tu t’hi has ben lluït, entre guerres i patiment ho has deixat anar pel broc gros i encara ens tens amb l’ai al cor que no s’engegui la tercera guerra mundial…

Esperem que l’any que tenim a punt d’entrar sigui més generós i engegui a pastar fang els creadors de guerres i els fastigosos especuladors que se n’aprofiten de les desgràcies dels altres.

Bé, tot això no deixa de ser un desig, una il·lusió, però com que somiar és de franc…

MOLT BON ANY 2023!!!

Manel Mayor                               31 de desembre de 2022  

BON VIATGE JUANJO

Bé company, t’ha arribat l’hora de fer el gran viatge, aquell del qual no es torna mai, com amic teu, et desitjo que et sigui lleu.

Com bé deies tu, un amic gaudeix de les alegries del seus amics i pateix per les seves penes, ara als teus amics ens ha tocat la malaurança d’haver-te perdut, si més no físicament, ja que els que t’hem apreciat de debò, no t’oblidarem.

No sé si en això ets com jo, perquè no n’hem parlat mai, tot i que em sembla que hem arribat a parlar de tot, deu ser que tu tampoc t’ho vas acabar d’empassar mai allò de l’altra vida, però en cas que fos veritat, que no els hi passi res… sigues igual de torracollons i provocador com has estat sempre i en tot cas, guarda’m lloc per quan em toqui a mi.

He posat una fotografia que ens varen fer i jo per fer broma vaig eliminar les panxes, en volia posar una altra que ens la varen fer ben segur que per collonar-nos, però per nosaltres va ser i ha estat sempre una mostra de la nostra amistat, que ha perdurat en el temps, però no l’he sabut trobar.

A reveure company Juanjo!!! 

Manel Mayor                                            19 de desembre de 2022