Em sembla que hauré de revisar el meu magatzem d’adjectius, perquè amb els que tinc a mà ja no dono l’abast per enumerar les barbaritats, les incongruències i les injustícies més sonades, que probablement voregen la prevaricació.

La cosa és tan bèstia que no sé per on començar, després de rumiar-m’hi una mica, començaré per la irresponsabilitat de començar el desconfinament, que hauria de ser progressiu fins i tot amb els treballadors més necessaris dels que no són essencials, sense poder fer els tests per determinar si són positius o negatius en coronavirus. Tancaré aquest paràgraf amb la denúncia evident, que aquest govern prioritza la recentralització a resoldre coherentment els efectes d’aquesta pandèmia.

Havent revisat a fons el meu magatzem, hi he trobat uns mots que no sé si seran prou adients, però m’hi arriscaré de totes maneres. No estic segur de com ho veureu els amics, coneguts i víctimes vàries de les meves elucubracions, però personalment crec que és delictiu fer donacions a fons perdut a les emissores privades de televisió (segurament perquè parlin bé del govern i avalin les seves barbaritats) i en canvi ignorar als centenars de milers de treballadors autònoms, fer els ulls grossos als acomiadaments injustificats i descarregar tota la parafernàlia burocràtica com tal de desmentir la meva anterior afirmació i que de fet impedeix a la pràctica que la majoria d’aquests treballadors, que no són empresaris en el sentit estricte de la seva definició, es perdin en un mar de dubtes per accedir a unes suposades ajudes i que a la pràctica se’n desdiguin perquè els surt més car el mall que la inclusa.

Seria una barbaritat afirmar que això és prevaricació?

Manel Mayor                                      05 d’abril de 2020