AQUESTS CATALANS…

Me n’adono que amb el pas del temps, ens va augmentant el nombre de desmemoriats, els reals i els de conveniència.

Resulta que ja hi tornem amb les lliçons de no confrontació i els advertiments que aquestes actituds tenen males conseqüències…

I ara és quan toca posar una mica de llum a tanta foscor… no, el problema no és ser més o menys radical, ser independentista o no, federalista o no…

El veritable problema és que els catalans ens entestem a ser catalans i… hòstia tu, també fem allò que els fa tanta ràbia: parlem en català i ens entossudim a sentir-nos catalans.

Evidentment no parlo pas per tots, ja que n’hi ha que ja els hi va bé, per convicció, per conveniència d’estatus i per conveniència de butxaca.

Com que no sabia quina fotografia posar-hi, he triat aquesta dels meus arxius, que és un paisatge ganxó.

Manel Mayor                                             27 de setembre de 2022

JA HAN SORTIT DE LA PRESÓ

Fa molts dies que no he escrit res i encara en fa més que no he fet cap menció sobre els presos polítics i la repressió en general cap al món independentista.

El fet que avui hagin sortit de la presó, és una bona notícia, però… això no soluciona pas res pel que fa al conflicte polític, de fet ha estat una operació de neteja de façana o dit d’una altra manera una rentada de cara pel que fa al govern del P.S.O.E.

Continua llegint

L’EXTREMA DRETA AVANÇA

Imatge de manifestants d’ultradreta amb banderes espanyoles inconstitucionals i cremant bengales en un acte celebrat el 12 d’Octubre del 2017

Hi ha alguns il·lusos que es vantaven tot just fa quatre dies com aquell que diu, de què l’extrema dreta havia desaparegut, que només quedaven grupuscles residuals…

Res més lluny de la realitat, l’extrema dreta estava amagada, esperant el seu moment, quan els hi bufen vents contraris sempre decideixen fugir de la superfície i esperar temps millors…

Continua llegint

COSES QUE PENSO

Amb el cap emboirat per una mena de tristor i d’angoixa indefinida, estic contemplant el carrer que desprèn uns colors trists i a la vegada bonics, en una tarda canviant, ara amb sol ara amb el cel ennuvolat…

Sé que el meu estat d’ànim està alterat per l’ambient que estem vivint tots plegats, per culpa de la pandèmia i de la seva gestió, tant en la seva vessant informativa com en la logística, totes dues farcides de contradiccions i de manca de coherència en alguns casos.

Continua llegint

COSES QUE PENSO

Estic inquiet, anguniós i tal vegada una mica emprenyat, aquestes són algunes de les sensacions que em deixa la gestió de la pandèmia, les explicacions de metges i científics, les informacions dels mitjans i el comportament d’alguns i no només dels joves.

Pel que fa als que hi entenen, si més no teòricament, cada cop que surten als mitjans de comunicació ens diuen una opinió diferent i molt de cops contradictòria amb l’anterior manifestada.

Continua llegint