Ja fa deu anys, algú va fer aquest escrit i la va clavar i probablement es va quedar curt.

Benvolguda -o no- Alicia Sánchez Camacho:

Fins aquí hem arribat. Ja no puc més. Ja s’ha dit massa. Ja s’ha fet massa. Ja n’hi ha prou.

Ets una filla intel·lectual del franquisme. Tothom ho sap, tu també.

El PP va estar fundat per franquistes. Tothom ho sap, tu també.

No sé si és desídia, incompetència, idiotesa o ganes de fer mal… i ja em perdonareu, però no sé què és pitjor.

Aquests contenidors estaven situats un xic més amunt, lluny de qualsevol habitatge i ara algú s’ha il·luminat i els ha instal·lat davant per davant de dos edificis d’habitatges.

Qui s’hagi il·luminat no ho sé i se me’n fot, però aquí la màxima responsable és la regidora del ram i la seva tècnica i en tot cas, el senyor alcalde com a màxim responsable del nostre consistori, que és qui ostenta tot el poder i el té delegat als seus companys regidors.

Tota aquesta disbauxa s’ha generat aquest matí i els veïns amb els quals he parlat, estan que trinen, com jo mateix.

Que sàpiguen que lluitarem fins al final, com tal de fer entrar en raó als responsables d’aquesta desafortunada acció.  

Manel Mayor                                          16 de gener de 2023

La fotografia que encapçala aquest escrit, ha estat triada per mostrar un indret que encara no està fet malbé del tot, dit això, anem per feina.

Sé que segurament trobaré molta gent contrària a la meva opinió o per ser un xic més exacte, als meus particulars punts de vista, sobre el que és i el que hauria de ser el meu estimat Sant Feliu.

Ja fa temps que em neguiteja la manca de rigor en la recollida d’escombraries de Sant Feliu, però ahir en veure l’espectacle dels contenidors de la Plaça Sant Sebastià, em va caure l’ànima als peus.

On s’ha vist una gestió i una execució més nefasta? Perquè el més bo del cas, és que em comenten que no és l’únic lloc a on han fet un espectacle tant i tan lamentable.

Ja fa dies que li dona voltes, però és que com més ho rumio i més ho deixo covar dins meu, més poca-solta ho trobo.

M’estic referint a les manifestacions del president Puigdemont (abans que JUNTS abandonés el govern), que té la barra de dir que de referèndum cap més que ja vàrem votar, però oblida que la independència també la va declarar i la va deixar sense efecte quan tot el món estava pendent de nosaltres, de Catalunya (10 d’octubre de 2017) i la va tornar a declarar (27 d’octubre de 2017) i misteriosament ja no va fer cap més moviment, ni tan sols va arriar la bandera espanyola.

Me n’adono que amb el pas del temps, ens va augmentant el nombre de desmemoriats, els reals i els de conveniència.

Resulta que ja hi tornem amb les lliçons de no confrontació i els advertiments que aquestes actituds tenen males conseqüències…

I ara és quan toca posar una mica de llum a tanta foscor… no, el problema no és ser més o menys radical, ser independentista o no, federalista o no…

El veritable problema és que els catalans ens entestem a ser catalans i… hòstia tu, també fem allò que els fa tanta ràbia: parlem en català i ens entossudim a sentir-nos catalans.

Evidentment no parlo pas per tots, ja que n’hi ha que ja els hi va bé, per convicció, per conveniència d’estatus i per conveniència de butxaca.

Com que no sabia quina fotografia posar-hi, he triat aquesta dels meus arxius, que és un paisatge ganxó.

Manel Mayor                                             27 de setembre de 2022

Tot passejant pels Jardins Juli Garreta de Sant Feliu, no puc evitar fixar la vista en aquest monument dedicat a les víctimes dels camps de concentració i extermini nazis i com em passa sempre que el veig i sempre que sento a parlar del tema, sento una enorme fúria dins meu…