Aquest passat mes de maig que just acabem de tancar, ens hem omplert la boca a través dels mitjans de comunicació, de la terrible segona guerra mundial, dels horribles crims nazis, del genocidi del poble jueu a mans de Hitler i els seus sequaços, dels seus terribles camps de concentració, s’ha parlat també en altres ocasions dels camps de concentració al sud de França… però dels camps de concentració espanyols, res de res, talment com si ni n’hi hagués hagut…

Fins i tot s’han anat amagant els noms d’aquests escenaris d’horror, és aquest el preu secret que vàrem pagar perquè no es revoltessin altre cop els estaments feixistes? Perquè el preu no secret ja el coneixem, la famosa amnistia, que en realitat és l’oblit i el perdó per a tots aquells crims que es van cometre durant els gairebé quaranta anys de dictadura i els que es varen cometre durant la transició, sense oblidar la barra lliure de l’extrema dreta per cometre assassinats i disturbis, fins als nostres dies.

Els pares d’aquesta ignomínia si tinguessin només un xic de dignitat, els hi cauria la cara de vergonya i s’haurien d’amagar sota les pedres perquè no els veiés ningú, però no, encara es permeten el luxe de donar lliçons arreu.

Per acabar-ho d’adobar, ara ens surten els hereus d’aquells “criminals oblidats”, amb la pocavergonya de demanar llibertat i voler donar lliçons de democràcia i no en tenen prou amb això que es permeten insultar titllant-lo de terrorista al pare del vicepresident del govern espanyol i mentrestant una part de l’autoanomenada premsa progressista (la de més poder) mirant cap a un altre cantó i sobretot mirant de no ofendre l’extrema dreta.

Tot plegat, tot el que he mirat d’expressar en aquest escrit, ens demostra que sense sacrifici no s’aconsegueix la llibertat, dit d’una altra manera, no es pot aconseguir la llibertat sense pagar-ne un preu o sigui que no surt de franc i això va per a tots els pobles d’Espanya.

Manel Mayor                                               01 de juny de 2020