PANDÈMIA I DEPRESSIÓ

Fa més o menys un any vaig pronosticar (sense cap mena d’ego científic ni res semblant) que els efectes del confinament i totes les restriccions que es veien a venir a mitjà termini, ens afectarien psicològicament i malauradament no em vaig pas equivocar, més aviat vaig fer curt.

Aquests desajusts psicològics, per anomenar-los d’alguna manera, estan afectant una part de la població entre els quals m’hi compto, ja que aquestes elucubracions governamentals d’ara et dono ara et prenc, a mi particularment m’ha destrossat les rutines i em genera de tant en tant episodis pseudo-depressius i que a les persones molt grans els hi ha generat estats de pànic per la deficient informació que reben .

He canviat els meus hàbits i em costarà recuperar-los, però això no m’evita la crítica que es mereix tot aquest desgavell, en el qual és molt més important la butxaca de les classes benestants que la salut general i en particular de les més desfavorides, que a més a més també se les ha conduït pràcticament a la misèria.

Espero que el meu esperit crític no m’abandoni i en canvi vull recuperar el meu hàbit d’escriure periòdicament ara que fa gairebé dos mesos que no he escrit res, bé, llevat d’avui.

Manel Mayor                                                 18 de març de 2021