Ara que estem a les acaballes del mes d’agost, tothom està carregant bateries, en vistes a la Diada d’enguany, que tots esperem que torni a ser sonada i que la capital del País, Barcelona, sigui un aparador, al qual estiguin fixades les mirades del món sencer i que ens serveixi a tots plegats, per encarar el camí de la data màgica, el nou de novembre, el dia que el poble sencer, haurem de decidir el futur de Catalunya.

S’acosta l’hora de la veritat, tenim a tocar, els moments en que s’hauran de prendre grans i petites decisions, però totes elles extraordinàriament importants. S’acosten dies d’incerteses, de dubtes, de fortes amenaces, en els quals ens haurem de donar suport mutu, de forma col·lectiva, haurem d’estar més units que mai i això ens farà més forts.

Intentaran amb tots els mitjans de que disposin, d’escampar tota mena de rumors falsos per fer-nos dubtar, acusacions cuinades pels serveis d’espionatge, com tal de crear-nos angoixes i incerteses i d’espantar-nos tant com puguin, fins i tot posar-nos al davant una mena de mur de la por, però nosaltres hem de tenir ben present, que a l’altra banda del mur, hi ha la llibertat… I aquest incentiu ha de ser motiu suficient per foragitar totes les pors, tots els dubtes, totes les angoixes i totes les incerteses.

Malgrat que surtin setciències que ens vulguin fer creure, que tenen una mena de bola de vidre, amb la qual veuen i endevinen el nostre esdevenidor… I renoi, quina punyetera casualitat, segons tots aquests aprenents d’endevinaire, sempre ens pinten bastos, és curiós eh. Però malgrat tot això, res ni ningú ens aturarà, perquè si d’una cosa estem segurs, és que la llibertat és a l’altra banda de la por.

Manel Mayor                                                              27 d’Agost de 2014