A ON VAS SANT FELIU? (1ª PART)

Aquesta la nostra ciutat, ja fa anys que va de baixa, aquest és un procés que ha anat fent camí a poc a poc, però sense pausa, i d’aquest retrocés, de ben segur que tots en som més o menys responsables, encara que uns més que altres.

Aquest Sant Feliu que de principis de segle vint, fins a mitjans del mateix segle va ser una població eminentment industrial (suro i teixits), es va anar convertint en un gran centre turístic, fins i tot m’atreviria a dir, que un centre de primer ordre. Però malgrat aquesta fortuna de ser lloc d’atracció, per a viatgers de diverses procedències, gent que portava diners per gastar, al marge de la seva estada hotelera, es va anar malbaratant de mica en mica. Tot això té diverses lectures i criteris d’apreciació, però jo en faré una petita anàlisi, més esquemàtica que profunda i que no vol ser de cap manera científica.

En primer lloc i molt important, és la manca de planificació, tan industrial com turística, també i no menys important, és la manca d’inversió o feta de manera inadequada i la que podríem anomenar tercera pota negativa d’aquest procés, i això ja pertany en exclusiva a la vesant turística, és la progressiva substitució de professionals contrastats, per altres sense la mateixa qualificació, cosa que significava un estalvi econòmic important, però que va fer baixar la qualitat del servei de manera alarmant. Conseqüències d’aquestes accions? Que el turisme amb més poder adquisitiu, el vàrem foragitar d’aquestes latituds.

Tot i que allò descrit en el paràgraf anterior és prou important, no és l’únic motiu de la degradació turística. També i molt important, segurament degut a que en els anys seixanta, el nivell cultural d’una part important de la població, no era massa alt, es va confondre i va creure que el parlar foraster, la parla rara estrangera, era sinònim de ruc o de babau i determinats comerciants o aprenents de comerciants, els cobraven preus molt per sobre del valor dels articles que els hi venien o subministraven. I per si amb això no n’hi havia prou, amb la rauxa de la construcció, molts d’aquests forans anaven comprant cases, pisos o apartaments, dels quals en van treure un gran profit i ho continuen fent, doncs hi venen de vacances i quan no hi son ho lloguen.

Conseqüències directes a mitjà i llarg termini? Menys guanys per la població, molta menys ocupació hotelera…

Com que veig que m’estic allargant molt i no vull que la lectura se us faci feixuga, ho dividiré en dues parts, faig doncs la primera entrega i la segona en breu…

 

Manel Mayor                                                                 10 de Desembre de 2013