Tot i que aquesta no ha estat mai la meva opció, l’accepto de bon grat, ja que ha estat l’acceptada per la majoria de forces sobiranistes. Em sap mot de greu, que la CUP no hi sigui, de fet, és un dels motius que em feia pensar, que la millor opció, era fer llistes separades amb un mateix objectiu, malgrat no ser present en aquesta llista, la CUP, com no podia ser d’una altra manera, farà la seva candidatura, amb l’objectiu comú.

Bé, tal com he manifestat al principi d’aquest escrit, accepto aquesta llista unitària, de bon grat, fins i tot amb satisfacció, perquè entre altres aspectes, ha servit per clarificar el full de ruta i fer-lo més coherent, ara que ja ens hem desempallegat d’en Duran i els seus. Si, ja sé que només era soci de CDC, però de fet era una rèmora, que havíem d’arrossegar tots plegats.

Un altre aspecte que em fa estar molt i molt satisfet, és veure, la rebecaria furibunda i col·lectiva, en què han caigut tots els del bloc unionista, des dels plenament declarats (PP,PSC,C’S), fins als hereus directes de la puta i la ramoneta (UD i ICV). La satisfacció és aclaparadora, perquè aquest picar de peus a terra convulsiu, posa de manifest, que per fi i malgrat tots els errors, l’hem encertada de ple.

El patetisme espanyolista, ha estat de traca i mocador, però el que més m’ha cridat l’atenció, és la desesperació de la cúpula d’ICV (Camats i Herrera), en veure Raül Romeva, al capdavant de la llista sobiranista unitària. De fet l’enrabiada, jo la interpreto en clau electoralista o sigui, pèrdua de vots de la mateixa ideologia social, la seva especulació continuada, els pot dur a l’arraconament polític i els pot deixar, al caire de la desaparició.

Aquesta llista, malgrat les manipulacions que se’n puguin fer, és la llista del si, és la que ens ha de permetre ensenyar al món, que Catalunya vol ser independent, que decididament i democràticament, volem trencar les cadenes que ens tenen sotmesos.

Manel Mayor                                                 16 de juliol de 2015