Aquests darrers temps estic recuperant sensacions del passat, de la meva joventut i no pas bones precisament, són sensacions de retorn a l’autoritarisme.

Sí ja ho sé, quan parlo de dictadura em diuen que exagero, però és que aquella dictadura que no és pas evident, que només la perceben els damnificats, pot tenir efectes devastadors, tal com he deixat escrit aquest matí (La dictadura més perillosa i per tant més perniciosa, és aquella que no ho sembla.).

És l’estratègia de sempre pel que fa als Borbons i els seus manaires, ara per exemple, en l’aplicació del seu 155, fan servir mètodes semblants a l’aplicació del decret de nova planta, l’implanten amb fermesa sense que la població en general se n’adoni.

De manera semblant actuava l’anterior dictadura en els seus darrers anys, tant és així, que quan ens visitaven els turistes estrangers, ens deien que això no era una dictadura, dictadures són aquelles que hi ha darrere el teló d’acer, ens deien, a nosaltres és clar, ens feia l’efecte que se’n fotien de la nostra desgràcia.

Manel Mayor                                       02 de desembre de 2017