Fins avui, no em decideixo a escriure sobre els meus sentiments i les meves percepcions dels resultats del 21 D.

D’entrada, a diferència de l’1 d’octubre que vaig anar a votar i a defensar les urnes, amb una il·lusió molt gran, aquest dijous hi vaig anar amb un marcat sentiment de ràbia, ràbia perquè eren unes eleccions il·legítimes, perquè ens trobàvem i ens trobem en un estat de setge i ocupació i també perquè tenia unes ganes desmesurades de derrotar als impulsors de l’odi i a tot el bloc del 155.

Després d’haver llegit les primeres ratlles, no us estranyarà pas gens que tingués una alegria agredolça en saber els resultats, alegria perquè havíem aconseguit la majoria absoluta amb més vots encara, però tristor per la gran quantitat de vots que va tenir el partit de l’odi, sí, aquest partit que va néixer per destruir la catalanitat de Catalunya, si més no, aquesta és la seva intenció i el seu projecte.

El nostre projecte, el dels damnificats principals del 155, els que volem la independència, és implementar la República, sí la que es va proclamar el 27 d’octubre, aquella de la qual n’han fet befa i han menystingut els unionistes de dins i de fora, d’ençà de l’aplicació del 155.

Ara que ja he tret el verí que em quedava dins, us vull desitjar a tots plegats, amigues i amics, companys i companyes, coneguts i saludats, un Bon Nadal!! I que gaudiu del menjar i beure i dels torrons, que el sopar d’aquesta nit i el dinar de demà, no són pas per fer bondat, temps en tindrem el que quedarà de setmana fins a cap d’any, que tingueu-ho ben present tampoc n’hem de fer gens, ja ens controlarem el colesterol i la pressió, passat reis. Ho sento pels metges que ja sé que us farem anar de cul, però és el que hi ha.

Manel Mayor                                     24 de desembre de 2017