Estar a favor de la convivència, és apallissar, maltractar, sotmetre… a qui conviu amb ell? La meva pregunta, va adreçada a aquells que fa tres-cents anys, que ens maltracten de totes les formes possibles, que ens tenen i volen continuar tenint-nos sotmesos, a l’Estat espanyol en general i al seu cap d’estat en particular.

No cal que em responguin, la seva resposta, ha estat sempre invariablement la mateixa, doncs estan convençuts de la seva superioritat i el seu menyspreu envers nosaltres és absolut. Ells i qui els representa, aquell que han entronitzat fa quatre dies mal comptats, ens miren des de l’òptica del vencedor, ja que ‘per ells no som res més que els vençuts de la guerra del Borbó, aquells que han intentat fer desaparèixer com a Poble, aquells als quals han volgut prendre’ls la dignitat, la llengua, la cultura… La convivència per ells és això.

Ja se’n deuen adonar, que no hi ha forma humana d’entendre’ns, doncs per nosaltres conviure és tota una altra cosa. El fet de conviure, ha de néixer necessàriament de la igualtat i el respecte mutu, el respecte a la diferència, el respecte a la diversitat… Tot això, malgrat no ho acabin d’entendre o si més no, se’ls hi faci molt difícil, és la base de la cohesió social, i si, nosaltres, Catalunya, som una societat cohesionada, amb tots els seus problemes i tots els seus defectes.

Ara, amb totes les pors foragitades i tots els temors llençats al fons de la galleda de les deixalles, el que tenim, és una gran esperança i una enorme fe en el nostre esdevenidor, perquè creiem en nosaltres, que ja seria ben bé hora, però hi creiem per fi. Per tant, no ens vinguin amb discursos paternalistes, ni amb apologies de la por, que ens hem traçat un camí i el seguirem, amb l’esperança i el convenciment, que el nou de Novembre d’enguany, els direm: bon vent i barca nova.

Manel Mayor                                                               27 de Juny de 2014