FONT DE MONTICALVARI

VISTA ALEGRE

Tot i que no hi solc navegar gaire, avui fent el trapasser pel Facebook m’he trobat amb unes fotografies d’en Xavier Nadal i concretament dues, m’han produït tanta ràbia i tant desencís com al mateix Xavier, que espero que no es molesti per haver-les fet servir per il·lustrar un meu escrit.

Tal com expresso en el paràgraf anterior, en veure com s’han degradat uns paratges tan estimats, en els que essent un marrec tant hi havia jugat, a Vista Alegre, jugant partits de futbol que no volíem que s’acabessin mai i amb les primeres colles de nois i noies, sentint-nos lliures a l’ombra dels arbres i fent-nos els primers petons d’adolescents, per unes hores érem completament lliures i vivíem en un món feliç, malgrat que fos irreal.

Pel que fa a la font de Monticalvari, quan arribava l’estiu, hi anava cada dia o gairebé a buscar aigua, que pels que no l’heu conegut, no us podeu imaginar que bona i fresca que era i aprofitant el recorregut, anava carregant les butxaques de móres i arribant a la font a rentar-les i a menjar-les a la fresca tot bevent d’aquella aigua irrepetible.

Quan hi pujàvem tota la colla del barri, allò es convertia en un munt d’escenaris, tan aviat uns érem indis apatxes i els altres cowboys com ens convertíem en pirates…

Em sap un greu immens veure com s’han degradat aquests dos paratges, que malauradament no ho han fet pas sols.

No voldria pas acabar sense donar-li les gràcies a l’autor de les fotografies, en Xavier Nadal, perquè malgrat la ràbia i el desencís, m’han transportat a uns moments feliços, que tenen un lloc preferent en els meus records.

Manel Mayor                                 21 de juliol de 2017