Aquest, en Joan Herrera, té la rara virtut de treure’m de polleguera, amb els seus aires de tu que saps, si jo ho sé tot, es permet el luxe de voler donar lliçons arreu i a tothom. Com he manifestat manta vegades, d’aquells que venen donant-me lliçons, no he après mai res, almenys de bo.
Aquest senyor. És de la nissaga d’aquells que ens volien fer creure, que el defensar la sobirania de Catalunya, era cosa de burgesos, que la gent d’esquerres de debò, no eren pas nacionalistes, eren internacionalistes, ciutadans del món, molt progressista tot plegat, però a la que grates una mica tota aquesta crosta de progressista universal, et trobes amb la sorpresa que progressista universal, volia dir molt espanyol, que era el que realment importava, perquè això de ser català, era de provincià, de tancat de mires…
Ara el seu discurs, gira al voltant de ser molt d’esquerres, tant d’esquerres, que ha de bescantar no només a CIU, com a partit del Govern, sinó que a més ha d’esquitxar a ERC, s’emplena la boca de progressisme, però ataca sense pietat les polítiques de govern i del qui li dona suport, obviant l’enorme i fastigós ofec a que estem sotmesos per part del govern de l’Estat espanyol. De ben segur que aquest senyor, en tota la seva vida, no ha fet un pressupost, del qual depengui la seva existència, d’altre manera difícilment s’entendrien les seves divagacions. Amb això no vull defensar les polítiques econòmiques de CIU, que suposo que es defensen solets i que de ben segur que si tota la responsabilitat recaigués en ERC, algunes coses serien diferents, però tampoc serien per tirar coets, perquè tenim la cartera que tenim, sobretot gràcies als seus amics de l’altiplà, amb els quals sembla que vostè es deleix, per continuar-hi unit.
No voldria pas acabar, sense dir-li que es deixi de manipulacions, tergiversacions, brindis al sol… I que deixi de fer la puta i la ramoneta, amb la decisió, que em sembla d’una claredat meridiana, defineixis d’una punyetera vegada, vol que Catalunya sigui independent o la vol eternament subjugada a un estat obsolet com l’espanyol? Només cal ser valent, així tots sabrem si és carn o és peix.
Manel Mayor 19 de Juliol de 2014