Vivim uns moments, prou complexes i es podria dir també, que força complicats, tan si ho mirem des de l’òptica política, com si ho fem des de la social, uns temps, que malgrat l’enorme terrabastall, que ha significat el procés cap a la independència, s’observa una enorme manca de compromís social.

De fet, es fa ben palès, en associacions socials i esportives i fins i tot en l’àmbit individual. Faig aquestes reflexions, perquè me n’adono que el meu nivell de compromís, és seguit cada cop per menys gent, de fet no és pas gens fàcil, fer-me assumir compromisos, perquè en valoro els pros i els contres, però quan ho faig, és amb totes les conseqüències.

El compromís de més calat, però, el vaig assumir fa trenta-vuit anys, bé de fet els farà demà, el compromís públic, de conviure plegats amb la meva companya de tota una vida, l’Àngela, compromís que vàrem anar covant, a poc a poc durant uns quants anys i es pot dir que no ens ha anat gens malament.

Ho escric avui, perquè demà, prou feina tindre a celebrar-ho, content que aquesta vida em comú, sigui tan duradora i ens hagi donat tantes satisfaccions, home, de moments durs, també n’hem passat algun, però sempre l’un ha tingut el suport de l’altre i amb la perspectiva que dóna el temps, només tens sempre present, la part més positiva i de fet els moments complicats, han contribuït a enfortir la relació.

Manel Mayor                                                              11 de març de 2015