Avui podria tornar a parlar de les incongruències i dels paranys que ens vol anar parant el govern de Madrid, però només i faré un apunt.

Ara que fa més de quaranta anys de l’aixecada de camisa dels pactes de la Moncloa, és ben evident que varen servir per amnistiar els criminals franquistes i per tornar-nos a col·locar el dogal de la monarquia borbònica, però de tot això segurament en parlaré en els dies que vindran.

Avui em centraré principalment en el confinament i els seus danys col·laterals, sí, l’estat anímic de tota aquesta munió de gent d’edat diversa, de condició diferent i d’estats d’ànim també molt diversos, n’hi ha d’optimistes, de pessimistes, de torracollons, gent de caràcter dòcil, d’altres amb manera de ser altament agressiva… si a tot això, a tota aquesta diversitat tan extensa, hi afegim la incertesa de quan s’acabarà…

Per parlar només dels que estem relativament sans i convivint dins de casa, que bé, també té els seus riscs, tot el dia tancats, hi ha la probabilitat de què se’ns torni el caràcter més agre, que segons com enviem a pastar fang a qualsevol dels altres integrants del nucli familiar, per qualsevol motiu, tot i que en circumstàncies normals és molt improbable que passi.

En el meu cas, tot i que també i estic exposat, no és tan normal que pugui succeir, si més no de manera habitual, el motiu no és d’altre, que amb el temps que fa que estic jubilat, hem anat adquirint uns hàbits que ens permeten fer la nostra sense interferir l’activitat de l’altre i com que només som nosaltres dos…

Bé, en aquest cas el meu consell seria: feu activitats diverses que no us permetin avorrir-vos massa i si en teniu l’oportunitat feu exercici físic, sí, jo també en faig, procuro fer com a mínim dues tandes de quaranta-cinc minuts diaris, a dalt del terrat i ho deixo aquí que m’estic allargant massa.

Manel Mayor                                      06 d’abril de 2020